El
setembre del 2021, el regidor Oliver Klein (Nou Moviment Ciutadà) va presentar
una moció de censura contra l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, que li va
permetre accedir a l’alcaldia amb el suport del PSC, Cs, PP i dos regidors no
adscrits.
NMC
formava part de l’equip de govern de Mendoza, que governava amb Junts. La moció
de censura, que va ser interpretada com una traïció, va relegar ERC i Junts a
l’oposició.
A
les eleccions del 2023, Klein va guanyar les municipals, però ERC, PSC, Junts i
els Comuns es van aliar per impedir que Klein revalidés el càrrec, ja que
sumaven 11 dels 21 regidors que garantien la majoria absoluta.
Ara,
Junts ha estat expulsat del quadripartit, deixant PSC, ERC i Comuns només sumen
vuit regidors. Això obre la porta a una probable moció de censura per part de
Klein per recuperar l’alcaldia, o bé podria forçar l’actual alcalde, Alfredo
Clúa (PSC), a cedir-li la vara de comandament per evitar la ingovernabilitat
del municipi.
Cambrils és un exemple clar de moviments polítics constants. Tot el contrari de Salou, on l’alcalde, Pere Granados, va accedir al càrrec el 2009 gràcies a una moció de censura i, des d’aleshores, sigui en coalició amb CiU, Junts o ara amb el PSC, ha sabut mantenir-se en el poder, gràcies a un domini sustentat en aliances puntuals que han convertit Salou en un feu polític inamovible típic de l’època medieval.
