Tot
el que està passant a Cambrils juga, d’una manera o altra, a favor d’Oliver
Klein. Quan ERC i En Comú Podem es llancen contra Alfredo Clúa i el PSC, quan
el PSC contraataca acusant ERC de vetar Klein, i quan Clúa anuncia la seva
dimissió, l’únic que ha de fer Klein és seure i esperar. Com qui veu una
partida d’escacs on tots els altres es van eliminant sols.
Camí
Mendoza diu que “no volem que el PSC ens utilitzi per justificar les seves
decisions personals”. Jordi Barberà, d’En Comú Podem, demana perdó a la
ciutadania per haver confiat en Clúa. I mentrestant, el PSC es defensa acusant
ERC de ser els culpables del bloqueig municipal. Tot plegat, un espectacle de
retrets que només deixa una conclusió clara: aquest govern estava condemnat des
del moment en què Clúa va expulsar Junts.
Klein deu estar gaudint del moment. No necessita maniobrar, no ha de negociar res de pressa i corrents, no ha de justificar res. El desgast és per als altres. Quan arribi el moment, simplement recollirà el que ha quedat del naufragi polític i es tornarà a asseure a la cadira d’alcalde, sense necessitat de presentar una moció de censura. Els seus rivals, amb l’espectacle tan denigrant que estan oferint, han fet tota la feina per ell.
