L’Ajuntament de Salou ha informat que el Casal de la Gent Gran va acollir divendres un tast d’oli elaborat, segons el consistori, a partir d’oliveres centenàries i mil·lenàries del municipi. L’activitat va servir —segons la versió oficial— per posar en valor el patrimoni agrícola i la identitat històrica de la ciutat.
“Aquesta iniciativa s’emmarca dins les accions municipals de posada en valor del patrimoni natural, històric i cultural, amb l’objectiu de reforçar el sentiment de pertinença i la memòria col·lectiva del municipi”. (Font: Ajuntament de Salou).
Tanmateix, el relat difós pel govern local no està exempt de fantasies, ja que ens trobem davant d’una nova construcció simbòlica impulsada per l’alcalde, Pere Granados, que no s’ajusta del tot a la realitat històrica del municipi.
Oliveres del Maestrat
En aquest sentit, cal recordar que bona part de les oliveres que avui es poden veure en diferents espais urbans de Salou no són originàries del terme municipal. Aquests arbres van ser plantats durant l’etapa d’Esteve Ferran com a alcalde, amb una funció principalment ornamental, i van ser traslladats des del Maestrat (Castelló).
En el moment de la seva plantació, aquestes oliveres es van presentar com un símbol de força, longevitat i arrelament del nou municipi, segregat de Vila-seca l’any 1989. Tot i que sovint s’han qualificat de “mil·lenàries”, la seva antiguitat real oscil·la entre els 800 i els 1.000 anys, és a dir, arbres centenaris però no estrictament mil·lenaris.
Fantasies
No és la primera vegada que l’actual alcalde construeix relats idealitzats o directament ficticis quan aborda la història de Salou. Asseguren, a més, que bona part del coneixement històric que Granados exhibeix sobre el municipi prové de testimonis locals que ha fet seus i no d’un arrelament personal al territori, ja que abans de la seva incorporació a la política municipal era pràcticament desconegut a la ciutat, més enllà del seu cercle de la xarcuteria i Albox.
Així, mentre el govern municipal presenta el tast d’oli com un exercici de recuperació de la memòria històrica i agrícola, el debat torna a posar sobre la taula fins a quin punt la construcció del relat identitari de Salou respon a fets contrastats o a una narrativa política convenient.
