La xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida al Casal de les Dones pel cronista local Joan Sardiña va servir també per mostrar fotografies col·lectives del Salou d’abans. En aquest cas es tracta d’un grup d’alumnes del col·legi Santa Maria del Mar corresponent de l’any 1967.
La fotografia de dalt mostra les nenes amb la seva mestra, Doña Pilar, a l’antic col·legi situat al carrer València. De la imatge s’han pogut identificar 28 alumnes, mentre que encara en resten tres per identificar.
Les alumnes identificades són Manoli Gil, Amparo Piñol, Gloria Piñol, Elena Farnós, Ligia Rico, Trini Fabregat, Encarna Secaduras, Carmen Orts, Puri Trillo, Araceli Santiago, Agustina García, Isabel Querol, Magda Consarnau, Marisa Molinero, Montse Xatruch, Isabel Granados, Ángeles Macías, Mercedes Madrid, Maria Cinta Tena, Teresa Vera, Pili Brull, Esther Gómez, Angelita Arguedas, Carmen García, Angelita Vera, Teresa Turrión, Maria del Mar Tena i Beatriz Reyes.
La xerrada també va permetre recordar com era l’ensenyament a Salou durant els anys seixanta. En aquella època, nens i nenes assistien a classes separades i les alumnes disposaven d’una única enciclopèdia per estudiar: la Intuitiva, Sintética y Práctica (ajustada al cuestionario oficial), d’Antonio Álvarez Pérez, publicada per l’Editorial Miñón.
El currículum incloïa assignatures com Lectura, Escritura, Dibujo, Cálculo, Religión, Geografía e Historia, Lengua, Matemáticas, Formación del Espíritu Nacional, Educación Física, Ciencias Naturales i Trabajos Manuales.
També es valoraven aspectes com els deures, la conducta, la puntualitat i la neteja personal. Les qualificacions quedaven registrades a la Cartilla de Escolaridad, que havia de ser signada pel mestre o la mestra i també pel pare de l’alumna.
L’educació de les nenes incorporava, a més, una clara preparació per al paper que la societat de l’època els reservava com a mestresses de casa. Tot l’ensenyament es feia en castellà.
Entre els testimonis recuperats durant la xerrada destaquen els records d’una de les antigues alumnes, que explica que abans d’entrar a classe les nenes es formaven en files i cantaven el Cara al Sol (l’himne de la Falange).
La mestra tenia una tortuga al seu despatx i les alumnes s’encarregaven d’alimentar-la. “Ens feia molta il·lusió portar-li fulles d’enciam i algun tomàquet”, recorda una alumna, que explica que l’animal sempre acabava tenint més menjar del que necessitava.
A les tardes feien labores, com cosir i brodar, i també resaven el rosari. “Anàvem molt a missa”, recorda.
Els càstigs també formen part dels records d’aquella escola. L’alumna explica que les castigaven de cara a la paret i recorda un cas en què una nena va patir una hemorràgia nasal després d’una bufetada, i la mestra la va fer estirar a terra fins que va deixar de sagnar.
Un altre dels records és el de la llet que, a les tardes, portaven a les alumnes i que, segons explica, era elaborada pels nens de l’altra classe. Entre les nenes circulava el rumor que els nens hi escopien, cosa que provocava certa desconfiança.
Algunes alumnes portaven Cola Cao dins d’una bosseta per donar més gust a la llet.
El testimoni també recorda especialment Ligia Rico, que va morir de leucèmia després de fer la Primera Comunió. Els seus pares van marxar posteriorment de Salou.
El calendari escolar també estava molt vinculat a les celebracions religioses. Durant el mes de maig, dedicat a les flors, les nenes anaven a l’església. Al gener, amb motiu de Sant Antoni, també hi acudien i podien portar-hi algun animalet perquè fos beneït o, si no, una planta.
Per Nadal, les famílies feien regals a la mestra, entre els quals hi havia ampolles de cava, pots de préssec en almívar o pinya i barres de torró.
La fotografia d’aquelles alumnes, gairebé seixanta anys després, permet recuperar no només els noms de les nenes que hi apareixen, sinó també una part de la vida quotidiana i del sistema educatiu que va marcar tota una generació de dones de Salou.
