L’Ajuntament de Salou ha informat que la piscina municipal s’ha convertit en la primera piscina intel·ligent de Catalunya integrada a la Xarxa Espanyola de Piscines Intel·ligents Connectades, un projecte que aposta per la innovació tecnològica aplicada a la seguretat, la gestió eficient dels recursos i la millora de l’experiència dels usuaris.
La instal·lació incorpora el sistema Nagi, una tecnologia basada en sensors, eines de monitoratge en temps real i sistemes digitals avançats que permeten reforçar la seguretat dels banyistes, optimitzar el consum d’aigua i energia i millorar el control de l’activitat esportiva. (Font: Ajuntament de Salou).
Ara, tot s’anomena IA
Fins aquí, res a dir. El problema —o si més no, la reflexió inevitable— és que, en plena eufòria tecnològica, sembla que avui dia tot ha de ser intel·ligent: piscines, fanals, papereres, semàfors i fins i tot bancs del passeig marítim. Un adjectiu que s’aplica amb tanta alegria que corre el risc de perdre tot el sentit.
Més enllà d’equipaments cada cop més sofisticats, el que realment caldria és invertir en governants intel·ligents, capaços de prendre decisions amb criteri, planificar a llarg termini i prioritzar les necessitats reals de la ciutadania. Perquè una piscina pot detectar moviments sota l’aigua, però encara no hi ha cap sensor capaç de suplir la manca de visió política.
Queda pendent, per tant, el gran repte del segle XXI: que la intel·ligència no sigui només una etiqueta de màrqueting aplicada als equipaments, sinó també una virtut aplicada a la gestió pública.
