Avui he escoltat a la cua de la caixa d’un súper, d’una cadena molt coneguda, com un empleat justificava davant de dues dones que havien de deixar la bossa de mà a la consigna. L’argument: que hi ha un cartell i que tampoc es deixa entrar amb les motxilles dels homes. Malament.
No m’ha tocat a mi, però tinc la lliçó de la propietat privada i el dret a la intimitat apresa de memòria. A més, no hi ha cap llei que sustenti aquesta barbaritat de tractar els clients com a presumptes delinqüents. Fins i tot si hi hagués indicis de robatori, si demanen ensenyar la bossa, la inspecció ha de ser realitzada exclusivament per la policia i en privat.
Exigir que deixis els teus objectes personals en una taquilla on el centre no es fa responsable del contingut es considera una clàusula abusiva segons la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. La consigna de l’establiment no pot eludir les seves responsabilitats si les taquilles són forçades o robades.
Què fem, senyores? Reivindiquem la bossa de mà, deixem d’anar-hi o demanem el full de reclamacions? Jo ho tinc clar: entraré amb la meva bossa i, si em demanen deixar-la a la taquilla, demanaré el full de reclamacions i els faré responsables per violar la meva propietat privada i exposar-la a furts. Si la cosa va a més, recordin que, en qualsevol cas, aquesta pràctica és abusiva i no s’acull a normes raonables de comerç proper i sostenible.
És fonamental recordar que, en cas de conflicte, l’establiment no pot fer ús del dret d’admissió tan alegrement pel simple fet que un client reclami responsabilitat o denunciï fets d’aquesta índole; el dret d'admissió no és un xec en blanc per exercir l’arbitrarietat ni per silenciar el consumidor informat. Davant la cantarella de “jo soc un treballador manat” (i sovint poc informat en les qüestions que l’obliguen a realitzar), val la pena visitar i memoritzar el Codi de Consum de Catalunya, perquè el de Cuenca i el de Vigo ens queden lluny.
Vulnerar els drets fonamentals del client sota la sospita sistemàtica és un atropellament legal i, com a estratègia de fidelització, constitueix un error garrafal que només aconsegueix expulsar aquells qui donen vida al negoci. Visca la compra per internet!
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
