La figura de la mestra Lluïsa Calvo va ser una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, celebrada recentment al Casal de la Dona de Salou. La trobada va servir per recuperar records de l’antiga escola del municipi i del paper que va tenir aquesta docent en la formació de diverses generacions de nenes salouenques durant els anys de la postguerra.
Durant l’acte es va exhibir una fotografia històrica presa probablement a l’ermita de la Pineda, en el que sembla una excursió escolar organitzada perquè les alumnes poguessin gaudir d’un dia d’esbarjo. A la imatge hi apareixen la mestra Lluïsa Calvo i diverses alumnes de l’època, entre elles Maria Carmen Rovira, María Luisa Hervás (neboda de la mestra), Ramona Rofes Ódena, Rosita Ginovart Bertran, Emilia Guasch Ubia, Maria Cinta Llambrich Martí i Maribel Gombau Vila, a més d’altres nenes que no han pogut ser identificades.
L’escola estava ubicada a l’edifici on actualment hi ha la botiga de roba Fernan’s, al carrer Barcelona cantonada amb el carrer Carril. Les nenes ocupaven el primer pis, mentre que els nens feien classe al segon.
La classe dels nens estava a càrrec del mestre Joan Vidiella, que sovint comptava amb l’ajuda de la seva dona, la senyora Elvira. Els testimonis recollits durant la sessió recorden també alguns aspectes propis de l’època franquista, com l’obligació de cantar cada matí el Cara al sol amb el braç aixecat a l’estil feixista.
La separació entre nens i nenes era estricta. Fins i tot les sortides al pati i l’horari de finalització de les classes es feien en moments diferents perquè no coincidissin a l’escala.
Per motius de reforma de l’edifici, durant un breu període de temps l’escola es va traslladar als baixos d’El Casino, situat al moll. Posteriorment, es va construir una nova escola al carrer València, que continuava mantenint dues aules diferenciades per sexes.
Entre les anècdotes recordades durant la trobada destaca el berenar que es repartia cada tarda a l’alumnat: un got de llet en pols barrejada amb aigua calenta i un tros de formatge, aliments que, segons explicaven als infants, provenien de l’ajuda enviada pels Estats Units.
La sessió també va recordar els diferents mestres que van passar per l’escola. Joan Vidiella va continuar durant un temps fins que va ser substituït per Pere Fortuny. Més endavant arribaria Bartolomé García Caparrós, ajudat per la seva filla Anna Maria García, que s’encarregava dels alumnes més petits, mentre que Lluïsa Calvo continuava exercint com a mestra de les nenes.
(La foto de l’edifici de l’escola data de 1955. La cúpula original avui ha desaparegut).
