L’Ajuntament de Salou va adjudicar les obres de construcció d’una coberta per a la pista poliesportiva de l’escola Santa Maria del Mar a l’empresa Cosplann amb un argument aparentment incontestable: era l’oferta més econòmica. Amb un pressupost de licitació d’1.179.410,51 euros, l’empresa es va comprometre a executar els treballs per 1.084.539,10 euros, és a dir, amb una rebaixa de 94.871,41 euros. Un estalvi que, sobre el paper, podia semblar una decisió eficient.
Però la realitat ha acabat demostrant que el criteri del preu més baix, quan no va acompanyat de garanties de solvència, pot sortir molt car. L’empresa adjudicatària (Cosplaan Obras y Servicios Laantit) es troba actualment en preconcurs de creditors, fet que ha comportat la paralització de les obres. El resultat és que, gairebé dos cursos després, els alumnes continuen sense poder utilitzar una part essencial del pati.
De millora, res
El que havia de ser una millora per al centre educatiu s’ha convertit en un exemple de mala planificació i de prioritats discutibles. Mentre l’administració presumeix de bona gestió econòmica per haver estalviat prop de 95.000 euros, la comunitat educativa paga el preu real: un espai inutilitzat, activitats condicionades i una qualitat educativa afectada.
Aquest cas posa en evidència una pràctica massa habitual en la contractació pública: prioritzar el criteri econòmic per damunt de la fiabilitat de les empreses. El problema no és només qui ofereix el preu més baix, sinó si qui el presenta està en condicions reals de complir amb el projecte. Quan aquesta anàlisi falla, les conseqüències les assumeixen els ciutadans i no els polítics responsables de la seva equivocada decisió.
Amb els serveis bàsics no s'hi juga
En aquest context, cal preguntar-se si l’Ajuntament va fer una avaluació rigorosa de la situació de l’empresa abans d’adjudicar-li el contracte. Perquè, més enllà dels números, el que està en joc són serveis bàsics i equipaments públics que han de funcionar amb normalitat.
L’estalvi, en aquest cas, ha estat un miratge. I el cost real no s’ha mesurat en euros, sinó en temps perdut i en el perjudici directe a alumnes i famílies.
