Després de l’últim ple, el govern municipal va defensar l’augment del deute assegurant que està “controlat” i que permet millorar la ciutat. Però els mateixos documents econòmics expliquen una altra història.
Segons l’expedient de modificació del pressupost, l’Ajuntament haurà de destinar més de sis milions d’euros a reduir deute. No és una decisió política. És una obligació legal. Quan hi ha romanent (diners sobrants) la llei no permet gastar-los lliurement. Obliga a utilitzar-los per pagar deute.
I aquí apareix la contradicció. Mentre l’Ajuntament ha de destinar milions a reduir deute i arrossega més de 30 milions en projectes no executats, al mateix temps el deute municipal ha augmentat prop de tres milions en un sol any.
Diners no disponibles
És a dir: hi ha diners que no s’executen, diners que no es poden gastar lliurement, i, així i tot…, més deute.
Al ple es va parlar de milions en romanent. Però no es va explicar el més important: que gran part d’aquests diners no estan disponibles i que una altra part està obligada a anar directament a deute.
Perquè no és el mateix dir que “hi ha diners” que reconèixer que aquests diners ja tenen destí.
La pregunta és inevitable: per què s’augmenta el deute mentre es destinen milions a reduir-lo?
Perquè els números, ben explicats, diuen molt més que els discursos. (Font: USAP).
