La història de la Maria Teresa Bargalló Gendre és també la història d’un dels negocis més emblemàtics del Salou de mitjan segle XX. Nascuda el 9 de novembre de 1932 en una casa del carrer Barcelona, va ser una de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones.
Filla de Josep Maria Bargalló Casadó i Josepa Gendre Bargalló, la Maria Teresa (a dalt, en una foto de 1952, amb només vint anys) va créixer entre les parets del Forn de Salou, situat al número 2 del carrer de l’Església. Els seus pares en van assumir la propietat l’any 1934 i aviat el negoci es va convertir en un referent gràcies a l’elaboració de pa de Viena, pa integral, coques i un servei de repartiment a domicili, poc habitual en aquella època.
La seva infància, però, va quedar profundament marcada per la Guerra Civil. El seu pare va ser mobilitzat i acabà fet presoner, mentre que el forn va ser requisat per les tropes republicanes per elaborar pa destinat tant als soldats destinats a Salou com als veïns del poble.
Amb el final del conflicte, les dificultats no es van acabar. La fam i l’escassetat van colpejar bona part del país i les botigues de Salou gairebé no disposaven de productes. Tot i que la presència de l’agricultura i la pesca va fer més suportable la situació que en altres indrets, les necessitats continuaven sent enormes. Després de l’ocupació franquista de Tarragona, el gener de 1939, el règim va distribuir aliments a través de l’Auxilio Social. Mentre Tarragona va rebre 111.500 racions, Reus 32.700 i Vila-seca 15.200, a Salou només n’hi van arribar 600, en una operació que també perseguia consolidar el suport de la població al nou règim.
Ja als anys seixanta, el negoci familiar va experimentar una transformació important. Les reformes efectuades als baixos de l’edifici van traslladar l’accés del forn del carrer de l’Església al carrer Barcelona, on va passar a funcionar com a Pastisseria-Cafeteria Bargalló (foto del 1964), mantenint també la venda de pa.
La Maria Teresa va continuar al capdavant del negoci juntament amb el seu marit, Antoni Pino, natural d’Almoster i venedor de farina, amb qui es va conèixer precisament gràcies a la seva professió. El matrimoni va tenir tres fills: Helena, Carles i Ester.
L’any 1966 es va tancar una etapa històrica. La família Bargalló va vendre el forn a Santiago Barceló i Rogeli Alemany, que en van assumir la gestió i li van donar un nou nom: Forn de Sant Jordi, iniciant així una nova etapa per a un establiment que havia estat durant dècades un dels símbols del comerç tradicional de Salou.
El testimoni de Maria Teresa Bargalló permet recuperar la memòria d’una família estretament vinculada a la història del municipi i recordar com, darrere d’un forn de pa, s’amaguen episodis de guerra, supervivència, esforç i emprenedoria que formen part del patrimoni col·lectiu de Salou.
