El debat polític exigeix arguments, no culpables de conveniència. Per això sorprèn que el regidor d’Hisenda i d’Esports, Yeray Moreno (PSC), decidís en el darrer ple respondre a les crítiques de l’oposició sobre la segona modificació de crèdit del pressupost apel·lant a les emocions en lloc d’afrontar el fons de la qüestió: el veto als comptes generals.
Els grups de l’oposició no van votar en contra d’una subvenció de 10.000 euros al Club Patí Salou perquè les seves esportistes puguin participar en el Campionat del Món del Paraguai. Van votar en contra d’un expedient pressupostari complet, que rectifica per segona vegada en pocs mesos el pressupost municipal aprovat a començaments d’any. La discrepància era sobre la gestió econòmica del govern, no sobre les patinadores salouenques.
Tanmateix, Moreno va preferir formular una pregunta tan efectista com tramposa: “Què deuen pensar aquestes noies i aquests nois amb el vot en contra de l’oposició?”. Amb aquesta frase trasllada implícitament la responsabilitat del possible perjudici a l’oposició, quan sap perfectament que aquesta no qüestiona el suport al club, sinó la manera com el govern confecciona i modifica els comptes municipals.
La de Moreno és una estratègia retòrica coneguda en el món de la política: seleccionar la partida més emotiva d’un expedient molt més ampli i presentar qualsevol vot contrari com un atac contra els seus beneficiaris. Així, el debat deixa de ser sobre la planificació pressupostària per convertir-se en una qüestió de sensibilitat. Qui discrepa del conjunt acaba retratat com si estigués en contra de les esportistes.
El problema és que aquesta simplificació desvirtua el funcionament mateix dels plens municipals. Els regidors voten expedients complets, no fragments a la carta. Si el govern decideix incloure en una mateixa modificació de crèdit desenes de partides diferents, també assumeix que el vot de l’oposició serà una valoració global de l’expedient. No es pot convertir després aquest vot en un judici moral sobre una única partida que representa una quantitat molt reduïda del conjunt.
De fet, els 10.000 euros destinats al Club Patí Salou són una xifra molt modesta dins d’una modificació pressupostària molt més ampla. Si el govern considera que aquesta ajuda és tan imprescindible —i probablement molts hi estaran d’acord— sempre ha tingut la capacitat política i administrativa de tramitar-la amb una fórmula específica que evités qualsevol confusió. No ho va fer. Va preferir incorporar-la a un expedient global i, posteriorment, utilitzar-la com a argument polític contra l’oposició.
Les patinadores del Club Patí mereixen tot el reconeixement i el suport institucional possible. Però també mereixen no ser convertides en un argument de confrontació política. El seu esforç esportiu no hauria de servir per desqualificar els qui exerceixen legítimament la seva funció de control sobre la gestió del pressupost municipal.
En democràcia, discrepar d’un pressupost no és anar contra l’esport. És, senzillament, discrepar d’una manera de governar. I confondre deliberadament una cosa amb l’altra és una forma de substituir els arguments per l’emoció.
