Ningú no pot retreure a un ajuntament que sigui prudent davant d’una alerta meteorològica. Si Protecció Civil activa l’Inuncat i el Servei Meteorològic de Catalunya advertien ahir de pluges intenses avui, la prevenció és necessària. Ara, que ja torna a lluir el sol, cal preguntar-se si calia traslladar l’alerta a la ciutadania amb aquest grau d’alarma tenint en compte que a Salou no ha plogut.
El mapa de la Generalitat advertia d’un perill 4 sobre 6 per intensitat de pluja en trenta minuts en diverses zones, però també indicava que el fenomen podia tenir una distribució territorial limitada. L’Ajuntament, en canvi, va difondre un contundent avís que demanava evitar desplaçaments i no aparcar en zones inundables, posant la por al cos.
És cert que les tempestes són imprevisibles i molt localitzades a l’estiu. Però els nostres responsables municipals haurien de reflexionar sobre com es comuniquen aquestes situacions i quin nivell d’alarma es trasllada als ciutadans.
Perquè el debat no és nou. El 15 d’agost, l’Ajuntament ja va suspendre la processó i els focs artificials per una alerta vermella d’inundacions que finalment tampoc no va deixar pluja a Salou.
La prevenció és imprescindible. L’alarmisme, no.
Perquè quan arribi una tempesta real, els ciutadans han de confiar en les alertes. I per confiar-hi, també cal saber que estan ben dimensionades.
Una alerta que finalment no es compleix no és necessàriament una alerta equivocada; però una comunicació que no diferencia prou entre previsió i risc real pot acabar desgastant la confiança ciutadana.
