Hi ha notícies que fan especialment mal quan un sent profundament seu el municipi.
Aquests dies he rebut una notícia desagradable: la Marta i en Jordi, un matrimoni gran amb una llarga història vinculada a Salou, han decidit traslladar-se a un altre municipi. En Jordi m’ho va explicar amb unes paraules que ens haurien de fer reflexionar: “Ja no suportem estar més temps a Salou. Salou està perduda, està abandonada. En aquests darrers 17 anys ha perdut moltíssim”.
Més enllà d’una decisió personal, les seves paraules representen una realitat que no podem ignorar.
La Marta i en Jordi formen part d’aquella generació de veïns que han viscut, treballat i construït les seves vides a Salou. Persones que coneixen els seus carrers, els seus comerços, les seves places i la seva evolució. Que marxin ens hauria de fer preguntar què està passant i quin model de municipi estem construint.
Perquè ells no són un cas aïllat.
A poc a poc veiem com tanquen comerços de proximitat, com desapareixen establiments de tota la vida i com alguns carrers van perdent aquella activitat quotidiana que donava personalitat i vida al centre de Salou. I quan desapareix el petit comerç, no només perdem botigues: perdem relacions, records, identitat i una part de la nostra pròpia història.
Mentrestant, sembla que la resposta és que la festa continuï i que no s’aturi.
Esdeveniments, actes, viatges, promocions i celebracions poden tenir el seu lloc i poden ser positius per a un municipi turístic. Però no poden convertir-se en una cortina de fum que ens impedeixi mirar de cara els problemes que tenim.
Salou necessita molt més que una successió permanent d’esdeveniments.
Necessita tenir cura dels seus veïns. Necessita recuperar el comerç de proximitat. Necessita carrers vius durant tot l’any. Necessita tenir cura dels seus barris i del seu centre. Necessita escoltar els qui fa dècades que hi viuen i també oferir oportunitats a qui vol construir aquí el seu futur.
Després de tants anys de govern de Pere Granados, crec que ha arribat el moment de preguntar-nos si aquest és realment el Salou que volem.
Des d’Units Tots Per Salou no volem resignar-nos a acceptar que el nostre municipi perdi progressivament la seva essència. Volem treballar per recuperar allò que va fer de Salou un lloc especial: els seus veïns, els seus comerços, els seus carrers, les seves relacions i aquell sentiment de pertinença que no es pot mesurar únicament en nombre de visitants, esdeveniments o fotografies.
La realitat pot ser incòmoda, però hem de tenir el valor de mirar-la de cara.
I per a nosaltres, la realitat és trista: Salou està perdent part de la seva ànima.
No volem un Salou que visqui únicament d’aparador. Volem un Salou viu, cuidat i pensat per a les persones que hi viuen els 365 dies de l’any.
La Marta i en Jordi marxen. I, amb ells, trobarem a faltar la seva presència pels carrers del centre de Salou, les seves cares conegudes i una part d’aquella memòria viva que representen tants veïns.
És una pena.
Però també ha de servir-nos com una crida d’atenció.
Des d’Units Tots Per Salou continuarem treballant per canviar el rumb, recuperar l’essència del nostre municipi i construir un futur millor. Perquè els salouencs s’ho mereixen.
Josep Maria Fernández Piñol, alcaldable d’Units Tots per Salou.
