Manual de supervivència avançada en entorns burocràtics hostils.
Com convertir un projecte en una “idea” i després intentar desmuntar-ne l’autoria.
Una autora crea Tallers: Artistes Locals.
No és una idea llançada a l’aire. És un projecte desenvolupat: té títol, metodologia, horaris, grups d’edat, continguts, estructura i resultats.
L’escriu.
El converteix en PDF.
Des de la Regidoria, a través del formulari en línia, s’indica a l’autora que l’ha d’enviar a una adreça externa de Gmail per problemes amb el servidor municipal.
L’adreça no se l’inventa l’autora: la hi facilita Joventut.
L’autora fa el que li indiquen i conserva els correus, amb data i metadades. L’envia.
A més, el projecte va ser enviat a dos ajuntaments més, en dates contigües, dins de la mateixa seqüència de treball.
Després resulta que el correu no consta.
Bé.
Que no consti no significa que no existís.
I molt menys que el projecte no existís.
Però aquí arriba el detall.
Per qüestionar-ne l’autoria, es desmunta el document en peces soltes.
Paraules. Expressions. Fragments.
L’autora tampoc pretén ser propietària del diccionari.
Està parlant d’una creació concreta.
D’un projecte que va crear, desenvolupar i posar per escrit.
I aquí hi ha un altre petit detall: l’autora es dedica professionalment a crear.
Per això resulta força curiós intentar desmuntar-ne l’autoria sense entrar realment en allò que ha creat.
No sembla que hagin mirat el projecte. Sembla que han mirat al voltant del projecte per no haver-lo de mirar.
I encara n’hi ha més.
Es poden tenir opinions jurídiques diferents.
Perfectament.
El que no sembla raonable és afirmar una cosa amb una seguretat que ni la mateixa argumentació aconsegueix demostrar.
Perquè posar una afirmació per escrit no fa que sigui certa.
També s’ha de poder demostrar.
L’autora sap què ha creat.
Sap quan ho va crear.
Sap quan ho va enviar.
I conserva la documentació.
Això són fets.
Lliço del dia: “Que no consti” no significa “que no existís”.
Una paraula comuna no converteix una creació en una cosa comuna.
I, sobretot: si vols desmuntar una creació, primer hauràs de mirar la creació.
A aquestes alçades, continuar explicant-ho seria entrar en aquella antiga obligació bíblica d’ensenyar qui no sap.
Però fins i tot la Bíblia té límits.
Expedient tancat.
Motiu: avorriment.
Causa: mandra d’ensenyar qui no sap.
El projecte existeix.
L’autora també.
I la documentació, per sort, és a casa i al banc.
Trencant la quarta paret.
Contribuent:
—Perdoni… això qui ho ha escrit?
La pallassa:
—Jo. Però el Gmail el va indicar Joventut.
Contribuent:
—I qui paga tot això?
La pallassa, aixecant el Gmail:
—Jo no.
Fi de la classe.
Nivell: Administratiu — The Twilight Zone II.
Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.
