Per a l’economista Santiago Niño Becerra, la solució definitiva al problema de l’habitatge a Espanya passa per augmentar l’oferta disponible. Una de les solucions més immediates que proposa és retornar al mercat residencial els habitatges que, a partir del 2010, es van desviar massivament cap al lloguer vacacional. Salou és un dels exemples més clars d’un municipi on el turisme ha devorat el parc residencial i, davant la manca d’habitatge, ha expulsat els veïns fora de la ciutat.
Certament, tot i comptar amb milers de pisos, una part molt significativa del mercat immobiliari de Salou no està disponible per als residents. Una proporció elevada dels immobles són apartaments turístics, segones residències utilitzades només a l’estiu i habitatges buits que no es lloguen.
El resultat és un mercat aparentment ampli, però amb una oferta real mínima per a qui vol viure-hi tot l’any.
La rendibilitat del lloguer vacacional n’és un factor determinant. En temporada alta, un apartament pot generar entre 3.000 i 6.000 euros mensuals, una xifra que fa inviable competir-hi des del lloguer residencial, que rarament supera els 800 o 900 euros.
Això provoca preus inassumibles per a joves i famílies, desplaçament de veïns cap a altres poblacions properes i lloguers de temporada que expulsen residents durant l’estiu.
El municipi es converteix, així, en un espai on és fàcil passar les vacances, però difícil viure-hi.
Tal com recorda Niño Becerra, el problema de l’habitatge a Espanya arrenca als anys 50, quan es va construir massivament per vendre, no per garantir l’accés a l’habitatge. Salou és un exemple paradigmàtic d’aquest model: durant dècades, el creixement urbanístic va prioritzar apartaments per a turistes, no habitatge estable. La irrupció del lloguer turístic a partir del 2010 va accentuar encara més la pressió.
Sense un canvi de model residencial, que no compta amb el beneplàcit de l’actual Ajuntament, el municipi continuarà atrapat en un cercle viciós que combina alta demanda turística i escassa oferta residencial, amb conseqüències directes per a la població.
És aquest el turisme que genera benestar, que diu l’alcalde Pere Granados?
