Al principi, fas gràcia. Una russa que parla català. Una cosa exòtica, simpàtica, que desperta curiositat. Però, a mesura que t’impliques i comences a voler participar en les decisions, a segons qui ja no li agrades tant. És aleshores quan apareix aquell “Però aquesta què s’ha cregut?”. O el “Ve de fora i ara vol manar?”.
Moltes vegades he tingut la sensació d’haver de demostrar el doble perquè se’m reconegui la meitat. Com a dona i com a persona que ha nascut fora, he sentit que havia de justificar una mica més per què era aquí i què hi podia aportar.
El feminisme també consisteix a qüestionar aquesta mirada. Les dones hem de poder liderar amb la mateixa naturalitat amb què ho fan els homes. I les que hem nascut fora hem de poder decidir com serà el lloc on vivim, que també és casa nostra.
Mai no m’hauria imaginat implicada en un projecte polític. El punt d’inflexió va arribar en la presentació d’un llibre de Joan Tardà. Durant l’acte va parlar de la importància de donar veu a una part tan significativa de la societat com és la nova ciutadania. Aquelles paraules em van arribar.
Quan em vaig acostar perquè em signés el llibre, em va preguntar: “I tu, Elena, què?”. Volia saber com ho veia i em va animar a implicar-m’hi. Necessitaven gent com jo, em va dir, persones que teníem coses a dir. Em vaig engrescar.
Vaig recordar aleshores una idea que havia sentit defensar a Oriol Junqueras: les candidatures s’han d’assemblar tant com sigui possible a la societat que volen representar. Vaig pensar en totes les persones que formem part d’aquest país i que massa sovint hem quedat invisibilitzades en les institucions. Jo també podia contribuir a fer sentir aquella veu. I vaig decidir fer el pas.
Avui soc aquí, en un partit amb gairebé un segle d’història que m’ha donat l’oportunitat d’encapçalar un projecte. Per a mi, té un valor enorme. Esquerra Republicana ha confiat en una dona nascuda fora per liderar una candidatura municipal. Això dona un sentit molt concret al compromís amb la nova ciutadania: poder participar-hi, assumir responsabilitats i ser allà on es prenen les decisions.
A Salou estem construint Salou per Viure, un projecte municipal ambiciós, obert i participatiu sota el paraigua d’Esquerra Republicana. Volem que s’hi impliqui gent amb trajectòries diferents, persones que coneixen el municipi des d’experiències diverses i que comparteixen les ganes de fer-lo millor.
Soc aquella russa que parla català. Salou és casa meva, i vull ser-ne la primera alcaldessa.
Elena Zhukova, regidora i candidata a l’alcaldia de Salou
