La Sala Tercera del Tribunal Suprem va dictar, el 30 d’octubre de 1989, una sentència que concedia la segregació i la independència administrativa de Salou respecte del municipi de Vila-seca (aleshores denominat Vila-seca i Salou).
La sentència posava fi a un complex procés popular i administratiu que s’havia iniciat deu anys abans, durant la dècada dels setanta, impulsat per un nombrós moviment veïnal.
La resolució del Tribunal Suprem va anul·lar la sentència prèvia de l’Audiència Territorial de Barcelona, de l’1 d’octubre de 1987, que inicialment havia denegat la segregació.
La reclamació es fonamentava en l’espectacular creixement demogràfic i turístic que Salou havia experimentat des dels anys seixanta. Els veïns denunciaven la manca d’inversions i d’infraestructures proporcionals per part del govern municipal, centralitzat a Vila-seca.
El Govern de la Generalitat de Catalunya va disposar el compliment oficial de la sentència mitjançant el Decret 326/1989. L’any 1990 es va constituir una comissió gestora presidida per Esteve Ferran, que posteriorment guanyaria les eleccions i es convertiria en el primer alcalde del municipi independent.
El 30 d’octubre va quedar definitivament consolidat a la localitat com el dia de la Festa Major de la Segregació, una data de gran transcendència política i social per als seus habitants.
Ahir, 8 de novembre, amb el Vecino de Salou Pere Granados al capdavant, Salou va commemorar aquella fita històrica.
Per cert, Granados no va tenir cap paper actiu ni va formar part del moviment civil i veïnal que va lluitar per la independència administrativa de Salou. No només no va signar l’expedient, sinó que, de fet, aleshores ningú no el coneixia. Ara, en canvi, diu que està més orgullós que ningú de Salou.
