El vecino de Salou Pere Granados ha tornat a carregar contra els grups de l’oposició per haver votat en contra dels pressupostos municipals de 2027. Aquesta vegada, el motiu de la controvèrsia és la partida destinada a millorar la climatització de les escoles públiques del municipi.
En una nova publicació a les xarxes socials, Granados acusa Vox, el PP i el regidor d’USAP d’haver rebutjat uns comptes que inclouen una dotació econòmica per instal·lar aire condicionat als centres educatius. “Resulta incomprensible que rebutgessin uns comptes que destinen recursos a millorar les condicions en què aprenen els nostres infants i treballa el personal educatiu”, afirma l’alcalde.
El missatge segueix el mateix patró que ja havia utilitzat amb les millores del Casal de la Gent Gran: presentar el vot contrari al conjunt del pressupost com si fos un rebuig a una actuació concreta de caràcter social.
El vecino no entén que votar en contra d’uns pressupostos no significa necessàriament oposar-se a totes les inversions que hi figuren. L’oposició pot compartir la necessitat de climatitzar les escoles i, alhora, discrepar de la política econòmica del govern, de les prioritats establertes o de la manera com es distribueixen els diners públics.
Els pressupostos de 2027, que ascendeixen a 82,37 milions d’euros i inclouen 12,68 milions en inversions, van ser aprovats amb els vots favorables dels grups que integren el govern municipal i el rebuig de l’oposició. La climatització de les escoles és una de les actuacions previstes, amb una inversió anunciada d’1,2 milions d’euros.
Difícilment algú qüestionaria la conveniència de millorar les condicions dels espais on estudien els infants i treballa el personal docent. El que es discuteix és el conjunt dels comptes municipals i la gestió econòmica que hi ha al darrere.
Granados torna a plantejar la discrepància en termes de blanc o negre: si no votes els seus pressupostos, sembla que estiguis en contra de millorar les escoles o el Casal de la Gent Gran. Una manera de presentar el debat que deixa poc espai per a la pluralitat de criteris i la fiscalització de l’acció de govern.
