L’urbanisme de Salou és el propi d’una destinació turística massificada: ciment i més ciment, sense pràcticament espais verds. Només els passejos de Jaume I i Miramar serveixen de barreres de contenció. A partir d’aquí, comença l’edificació salvatge, a tort i a dret.
Hi predominen els blocs d’apartaments i hotels, i una concentració exagerada de locals d’oci i restauració. L’església de Santa Maria del Mar i la Torre Vella emergeixen com a estampes insòlites enmig de tant d’urbanicidi. D’aquesta voràgine no se’n salva ni el cap de Salou, antigament un paratge de gran bellesa.
L’Eix Cívic comportarà més edificis. Igual que a Emprius, on, amb l’esquer de l’habitatge social, es volen aixecar 4.776 noves construccions.
Més avall, en uns terrenys que en el seu dia van ser expropiats per fer viable PortAventura, les màquines d’Infinitum (la Caixa) treballen a tot gas per construir un hotel de cinc estrelles i 2.100 habitatges en unes pinedes que són arrasades.
La primera fase d’aquest pla (150 habitatges d’alt nivell) ja s’ha executat. La segona fase preveu 119 apartaments de poca alçada i vil·les unifamiliars exclusives. El desenvolupament complet de les 2.100 unitats previstes inicialment s’anirà executant progressivament durant els pròxims anys, en funció del ritme de la demanda i de l’avanç de les infraestructures hoteleres i d’oci.
Ahir, l’Ajuntament de Salou va recordar que el 8 de novembre és el Dia Mundial de l’Urbanisme. Quina barra! Quina insolència! Tenen la cara de ciment; mai més ben dit.
