L’Audiència
de Tarragona ha absolt Esteve Ferran Gombau d’un delicte d’ús d'informació
privilegiada, del qual l’acusava el fiscal, ja que quan va comprar la finca als
germans Montagut es desconeixien les modificacions del nou pla general de
Salou. La sentència, que avui publica el Diari
de Tarragona, assenyala que en el cas d’haver existit delicte aquest hauria
prescrit, tal com postulava l’advocat defensor. La sentència absolutòria trenca
tots els pronòstics que apuntaven a una condemna de l’exregidor d’Urbanisme i
posa fi a un plet judicial que ha durat sis anys. Reprodueixo tot seguit el que
ha escrit el periodista Àngel Juanpere al Diari
de Tarragona:
Després d’estar sis anys sota sospita, Esteve Ferran Gombau pot respirar tranquil després que l’Audiència Provincial l’hagi absolt d’un delicte d’ús d’informació privilegiada, que hauria comès en la compra d’una finca. L’exregidor d’Urbanisme de Salou s’enfrontava a quatre anys de presó, la pena que sol·licitava per a ell la Fiscalia. En la sentència s’indica, a més, que en el cas d’existir delicte, aquest hauria prescrit en haver transcorregut més de cinc anys entre l’adquisició dels terrenys —setembre de 1999— i la seva venda —octubre de 2004—.
La denúncia contra l’ara absolt i el seu pare —mort recentment— va arribar a la Fiscalia en uns moments de màxima convulsió política a Salou. Ferran Gombau mai va amagar que hagués guanyat mig milió d’euros en la venda de la seva finca, encara que ho va atribuir al fet que la conjuntura va canviar. L’oposició va aprofitar la circumstància per carregar contra ell i el seu pare i portar el cas a la Fiscalia, que va obrir diligències. El protagonista involuntari de la història ha assegurat des d’un principi que tot va ser una venjança de la resta de partits perquè el seu pare havia anunciat que es tornava a presentar com a candidat a l’alcaldia.
Esteve Ferran Gombau es va incorporar a l’alcaldia el maig de 1999 i va passar a ser el tinent d’alcalde d’Urbanisme. A mitjans d’aquest any es va començar a elaborar la proposta del nou Pla General d’Ordenació Urbana. Els tècnics, d’una manera puntual, informaven als membres de l’equip de govern sobre els progressos i directrius.
L’agost de 1999, la mare dels germans —i advocats— Marc i Ricard Montagut —el primer va arribar a ser alcalde de Salou [això és un lapsus]— es va dirigir a Esteve Ferran Ribera per proposar-li la compra d’una finca per 30.000 euros, en un moment en què encara no s’havia dissenyat el nou pla general —el qual va ser aprovat l’octubre de 2003—. La compra es va materialitzar al cap d’un mes.
Modificacions urbanístiques
El processat va vendre la finca del 27 d’octubre del 2004 per 506.445 euros. Per als magistrats, no ha quedat acreditat que aquesta plusvàlua —de gairebé mig milió d’euros— vingués determinada per les modificacions urbanístiques que afectaven el sector on es situada la finca adquirida. Per a l’Audiència, l’increment del valor s’explica per les condicions i evolució del mercat immobiliari, que no estava sotmès a les regles econòmiques previsibles o racionals.
En aquest mateix sentit, recull la sentència a la qual ha tingut accés el Diari, tampoc va quedar demostrat durant el judici que en el moment de la compra de la finca, l’acusat conegués les modificacions concretes que integrarien la proposta dels tècnics del nou pla general i que afectarien a l’aprofitament de la finca.
Els propietaris inicials de la finca, els germans Montagut, van declarar durant el judici que en cap moment es van sentir enganyats, ni en el moment de la celebració del contracte de compravenda privat ni posteriorment. A més, recull la sentència, el preu fixat va ser la conseqüència d’un «previ i complert assessorament per dos professionals sense que en cap moment precedís oferta o interès de l’acusat per adquirir la finca».
Per a la sala, és clar que Esteve Ferran va comprar la finca quan ja era regidor d’Urbanisme i s’havien iniciat els treballs d’elaboració del nou pla general. Però els magistrats «no podem afirmar, ni tan sols en terme de prevalent probabilitat, que —Ferran— conegués de forma concreta o prou precisa en quina mesura i amb quines conseqüències, en termes d’aprofitament i de valor urbanístic, aquest pla afectaria la finca adquirida».
Els magistrats apunten que no qüestionen la part d’ètica, que hauria de recollir regles de transparència democràtica i de bon govern i imposar limitacions als responsables públics a l’hora de fer determinats negocis immobiliaris.
