diumenge, 14 de juny del 2015

El nou carril bici, cada cop pitjor



Diumenge passat vaig escriure que l’ajuntament de Salou, fent-se ressò de les queixes dels veïns, estava modificant el carril bici que hi ha a l’avinguda del Batlle Pere Molas. I destacava (innocent de mi) que per fi s’havia imposat el seny. No és veritat. Si en alguna cosa destaca el nostre consistori, és que sempre aconsegueixen fer-ho pitjor. La prova la teniu en aquestes fotos. Originalment, el carril bici passava per l’esquerra, tocant els edificis, amb el consegüent perill per als qui hi entraven i hi sortien. Ara, després de les millores portades a terme, passa pel centre, de manera que els ciclistes esdevenen els amos de la vorera. I perquè tinguin prou espai per pedalar, s’ha reduït lamplada reservada als vianants, als quals ara sels obliga a desfilar pels carrils dels extrems. El problema és que aquests carrils són tan estrets que no permet, per exemple, caminar en parella. Amb la qual cosa un haurà d’anar per l’esquerra i l’altre per la dreta. I parlar a crits entre si. O en fila índia, si volen estar més a prop. 




Un altre dels despropòsits és que la presència d’arbres i fanals al carril bici facilitarà que més d’un inconscient es dediqui a jugar als eslàloms, amb l’inevitable risc per a la gent. I per descomptat, els vianants (sobretot les criatures, tret que abans les hagin tancat dins de la motxilla) no respectaran les vies que els han destinat. Per la senzilla raó que és antinatural caminar així. Més si tenim en compte que per aquesta vorera hi passen cada dia moltíssimes persones. El problema de tot això és que l’ajuntament fa els canvis sense consultar res amb ningú. Ni amb veïns, que coneixen el dia a dia de la zona i, per tant, pateixen els estralls, ni amb Policia Local, que en qüestió d’assumptes viaris en sap més que els polítics. Aquests, sembla que hagin dibuixat un plànol mentre esmorzaven al bar, i vinga! Per si no n’hi hagués prou, aquests desastres generen un malbaratament de diners públics que sembla no tenir fi. La pregunta és inevitable, òbvia: per què es fan les coses tan malament? Potser es volen presentar a un concurs de calamitats que de ben segur que guanyaran?