Molts
polítics recorren al retoc fotogràfic per semblar més joves per transmetre
vitalitat i energia, atès que la joventut acostuma a associar-se amb energia,
dinamisme i capacitat. En amagar les arrugues o millorar la seva aparença
física, busquen projectar una imatge més fresca i activa, cosa que pot ser atractiva
per als votants que busquen un lideratge enèrgic.
Després
hi ha els estàndards de bellesa: vivim en una societat que valora enormement
l’aparença, i els polítics, com a figures públiques, no resten al marge
d’aquestes expectatives.
El
retoc els ajuda, doncs, a alinear-se amb els estàndards actuals de bellesa i
cura personal, fent que la seva imatge sigui més acceptable o atractiva en els
mitjans i les xarxes socials. Creuen, a més, que així tindran més credibilitat.
M’han
passat dues fotos recents de l’alcalde de Salou, Pere Granados. En una hi
apareix retocat. En l’altra, com a flor pansida que és.
Confirmat, Granados no és el millor exemple de polític per transmetre credibilitat.
