Els darrers
escàndols protagonitzats pel PP de Salou (la compra de 2.000 llibres de contes
a empreses properes al partit a preus inflats, la presumpta falsificació d’una acta i les mentides del seu portaveu municipal) han situat Mario Pinotxo,
perdó, Mario García a l’eix de l’huracà polític. Mentre uns diuen que deixarà l’equip
de govern (fins i tot s’ha arribat a especular que ho farà demà, dijous, el mateix dia
en què s’ha de reunir per primer cop la comissió d’investigació per l’afer dels
llibres), altres diuen que no passarà res, que aguantarà el xàfec per forta que sigui la tempesta.
Perquè la seva tàctica és la del victimisme. Prefereix que el facin fora i dir:
“Veieu, és l’alcalde, Pere Granados, qui trenca el pacte i treu el PP del govern”,
a tenir un mínim de decència política i plegar. Mario està aprofitant
(i alimentant) aquest panorama de confusió per jugar a la puta i la Ramoneta, a
veure si pot pescar en aigües tèrboles. Embolica la troca perquè sap que té els
dies comptats. Prova d’això és que la seva dona, Ana Raspall, a qui va entronitzar
com a coordinadora d’Acció Social, i que el 8 de febrer va agafar la baixa, ja
no tornarà al seu lloc. Raspall ha ordenat als informàtics de l’ajuntament que
li esborrin tot el que hi ha al seu ordinador i s’ha passat el cap de setmana eliminant
des de casa els correus electrònics de la feina. Quelcom que no succeïa des del
2007, quan el regidor de FUPS Jesús Barragán, en veure que no aconseguirien el
vot del convergent Marc Montagut per a la investidura d’Esteve Ferran com alcalde, també va
fer destruir tota la documentació que tenia al seu ordinador perquè quan entressin
els del tripartit el trobessin ben pelat.
