Aquest
matí ha estat enterrat l’Enric Marrasé Saludes. Nascut a Reus l’1 de gener de
1928, aviat es convertí en un veí més de Salou, on amb la seva dona, la Pepita
Gascó, que tampoc es troba ja entre nosaltres, van obrir al carrer de Ponent la
primera perruqueria de dones que hi va haver al poble. Home divertit i
vitalista, acostumava a anar gairebé cada dia a la piscina municipal. Recordo una
vegada que me’l vaig trobar al carrer de Barcelona. Ell caminava amb la bossa cap
amunt i li vaig preguntar: “Què, a nedar?”. A la qual cosa em va
respondre amb el seu habitual humor: “Tu ho has dit bé, hi ha gent que em pregunta si vaig a la piscina a
banyar-me. Jo em banyo a casa, a la piscina vaig a nedar”. Al Casal solia seure
a la mateixa taula que el meu pare. Però un dia el seu cor va començar a
donar-li ensurts i va deixar de venir. Des de llavors el cuidaven els seus fills. Fins i tot s’havia canviat de pis, amb ascensor, perquè a la casa de tota la vida, al carrer de l’Església, havia de pujar l’escala. Tot i així, la seva
salut es va anar afeblint. Fins que dissabte passat el seu cor, que tant havia bategat, va dir prou. Ell, sempre
tan alegre, se n’ha anat en un dia plujós, trist. Aquí el trobarem a faltar, però dalt, quan
comenci a explicar aventures, segur que es petaran de riure. Bon viatge, Enric.
