Era Rafael López
Dimecres
passat, i després que l’alcalde de Salou, Pere Granados (CiU), publiqués a
Facebook que la junta de portaveus, amb el vot en contra del PP, havia acordat reduir
el nombre de càrrecs de confiança del consistori, Noves Generacions (la canalla
del PP) va carregar contra Granados. Arribant-li a retreure, fins i tot, que vol
trencar el pacte de govern amb els populars (cosa que és veritat, i bé que farà)
per tal d’impedir que el seu cap de llista i primer tinent d’alcalde, Mario
García, sigui alcalde el darrer any de mandat, tal com estableix el pacte.
Doncs bé, m’han dit qui va atacar amb tanta fúria i ressentiment contra
Granados va ser Rafael López, president de Noves Generacions. Rafael
López era càrrec de confiança al consistori. Concretament, com a coordinador de la regidoria d’Acció
Social, controlada pel PP, on no hi fotia brot. No perquè no volgués treballar sinó
senzillament perquè no rascava bola. Li havien donat el lloc en premi pels
serveis prestats (era el número sis a la llista electoral a les municipals) i
la seva tasca a la regidoria era la pròpia d’un comissari polític: vigilar els
treballadors socials, els quals, a causa del seu estret contacte amb la púrria de
la societat, acostumen a ser molt rojos. López va plegar de coordinador a
finals de l’any passat, després de demanar un permís de treball i ja no hi va
tornar. La causa? Doncs que Ana Raspall, la dona de Mario García i també
coordinadora d’Acció Social (una altra que tampoc no hi rasca bola, de baixa eterna però per sobre de Rafael López), no el podia
veure i se’l va treure del davant. El més curiós és que el president de Noves Generacions va atacar
Granados perquè el culpa de la seva sortida a l’ajuntament, quan l’enemic, tot
just, el té a casa. Dalt, Granados i Mario, quan encara s’estimaven. En el
cercle vermell, Rafael López, testimoni de l’enllaç.