dissabte, 11 de maig del 2013

Era Rafael López



Dimecres passat, i després que l’alcalde de Salou, Pere Granados (CiU), publiqués a Facebook que la junta de portaveus, amb el vot en contra del PP, havia acordat reduir el nombre de càrrecs de confiança del consistori, Noves Generacions (la canalla del PP) va carregar contra Granados. Arribant-li a retreure, fins i tot, que vol trencar el pacte de govern amb els populars (cosa que és veritat, i bé que farà) per tal d’impedir que el seu cap de llista i primer tinent d’alcalde, Mario García, sigui alcalde el darrer any de mandat, tal com estableix el pacte. Doncs bé, m’han dit qui va atacar amb tanta fúria i ressentiment contra Granados va ser Rafael López, president de Noves Generacions. Rafael López era càrrec de confiança al consistori. Concretament, com a coordinador de la regidoria d’Acció Social, controlada pel PP, on no hi fotia brot. No perquè no volgués treballar sinó senzillament perquè no rascava bola. Li havien donat el lloc en premi pels serveis prestats (era el número sis a la llista electoral a les municipals) i la seva tasca a la regidoria era la pròpia d’un comissari polític: vigilar els treballadors socials, els quals, a causa del seu estret contacte amb la púrria de la societat, acostumen a ser molt rojos. López va plegar de coordinador a finals de l’any passat, després de demanar un permís de treball i ja no hi va tornar. La causa? Doncs que Ana Raspall, la dona de Mario García i també coordinadora d’Acció Social (una altra que tampoc no hi rasca bola, de baixa eterna però per sobre de Rafael López), no el podia veure i sel va treure del davant. El més curiós és que el president de Noves Generacions va atacar Granados perquè el culpa de la seva sortida a l’ajuntament, quan l’enemic, tot just, el té a casa. Dalt, Granados i Mario, quan encara s’estimaven. En el cercle vermell, Rafael López, testimoni de l’enllaç.