L’embolic
que s’ha muntat amb el consorci de Port Aventura pel repartiment dels impostos entre
Salou i Vila-seca està donant molt que parlar. Fins al punt que el president de
la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, també hi ha volgut dir la seva
per deplorar “l’estratègia populista i la rebequeria de campanar” que segueix l’alcalde
de Salou, Pere Granados, amb tot l’afer. A què obeeix aquesta conducta de l’alcalde de Salou?
Doncs al fet que Convergència (llegiu Josep Poblet, alcalde de Vila-seca,
president de la Diputació i home fort de CDC a Tarragona) no li ha donat el càrrec
que l’alcalde de Salou volia a la corporació provincial. Amb la consegüent enrabiada
de Granados. Un empipament que l’ha dut no només a trencar amb CDC (partit amb
el qual es va presentar a les municipals) sinó a mantenir un comportament políticament suïcida enfrontant-s’hi. D’aquí que ara a Granados només li quedi FUPS.
És a dir, Salou, quan el que ell pretenia era volar molt més alt. I d’aquí, també,
la seva aposta pel populisme i l’electoralisme de pacotilla, presentar-se com
el salvador del poble i atiant un altre cop el fantasma de la segregació (que,
per cert, ell no va viure). Un discurs victimista al qual també s’hi han abonat
els altres partits amb representació municipal per por a que, si no segueixen el dictat de Granados, que a més els porta venuts, se’ls acusi d’anar contra els interessos
de Salou i perdin força (vots) amb vista a les properes municipals. Reprodueixo l’article
d’Albert Abelló publicat al Diari de
Tarragona el passat 26 d’abril:
Per als qui no hi estiguin posats, el Consorci Centre Recreatiu i Turístic, més conegut com a CRT, és una eina que es va crear per tal de gestionar infraestructures i dominis compresos en un espai de més 800 hectàrees, a cavall de Salou i Vila-seca. Dedicats, justament, als usos que s’indica en la seva denominació.
El CRT és un model de gestió, únic, de serveis mancomunats. No se’n troba cap altre d’igual al món. Vet aquí la seva originalitat. Però és que, a més, funciona. I molt bé.
De fet, per agilitat i eficàcia en les gestions és capaç de treure els colors a l’administració més pintada. I això és dir molt en un país on les empreses pateixen una burocràcia que, sovint, rema contracorrent.
Tant de bo el model que va inspirar aquest CRT s’hagués implementat a més àmbits, d’altra manera aniríem!
A la vista de tot plegat, el sentit comú aconsella preservar aquesta intel·ligent eina. No només pel bé d’una fórmula de gestió eficient, sinó també pel servei que fa a un sector estratègic per a la nostra economia. Algú pot posar en dubte que el CRT no hagi estat un decisiu dinamitzador al servei del turisme i la nostra economia?
No s’entendria que no se seguís aprofitant la potencialitat del CRT, i més ara en què a l’horitzó ja s’hi entreveu l’arribada d’inversions de tal magnitud que canviaran, en positiu, la fisonomia d’aquestes comarques.
Per això, la generositat que s’ha tingut en acceptar un repartiment fiscal diferent, i percentualment inferior, del que fins ara hi havia dins el CRT és un gest de responsabilitat poc habitual, atès que suposa, i això és molt important, admetre que per davant dels interessos, legítims, d’un municipi, preval, en aquest cas, el bé comú d’un territori; un territori, una població i unes institucions que, en el cas de la Cambra de Tarragona, i tot sigui dit, patim en veure com per culpa d’una estratègia populista i una rebequeria de campanar (ja hi tornem a ser!) es podia enquistar el que mai hauria d’haver estat un problema.Més informació: Salou dinamita el consorci, Granados alça la cresta, Parelles trencades, Mas-Colell renya Granados, Granados treu múscul, Intentant fer les paus, Granados se’ns torna filòsof, Granados necessita tapar forats, Granados es prepara per a la guerra.
