Sota
el títol Trencar les regles del joc,
el subdirector del Diari de Tarragona
Lluís González va publicar ahir un article en què analitza el conflicte que enfronta
Salou i Vila-seca (en realitat només Salou, que és qui ha declarat la guerra) pels impostos que Port Aventura paga als dos municipis. És un escrit molt crític amb l’ajuntament de Salou, per la seva postura intransigent en aquesta baralla. I
aclaridor, perquè permet conèixer, d’una vegada, la versió de l’ajuntament de Vila-seca en
aquesta disputa, segons la qual Salou trenca un pacte
subscrit fa 20 anys per la senzilla raó que vol més diners. Aquell acord estipulava que els ajuntaments acceptaven un
repartiment equitatiu dels impostos sense importar si la zona urbanitzable
anava a Salou i els serveis a Vila-seca, perquè del que es tractava era de
salvar una inversió que beneficiava per igual als dos municipis. A l’article,
Lluís González denuncia que, amb la seva revolta, l’alcalde de Salou, Pere
Granados, “intenta manipular l’opinió dels ciutadans amb informacions parcials
i tendencioses; no els expliquen les veritables raons que sostenen el conflicte”.
Reprodueixo l’article, el qual permet conèixer la postura de Vila-seca en aquesta
croada de Granados, que respon més a qüestions personals que no pas de defensa del
poble, com intenta fer-nos veure l’alcalde de Salou amb clara intenció populista:
Aquesta serà la tercera vegada que em refereixo al conflicte que mantenen els ajuntaments de Salou i de Vila-seca i el Govern de la Generalitat per desacord en la gestió del Consorci Recreatiui Turístic (CRT). Un òrgan creat encertadament al seu dia per agilitar els tràmits administratius i afavorir la inversió de les empreses que avui ocupen els terrenys cedits pels dos municipis.
Aquests terrenys pertanyen en un 49% a Salou i el 51% a Vila-seca (incloent-hi la superfície dels serveis), i d’un 43% a Vila-seca i un 57% a Salou (si no s’hi inclouen els serveis). El CRT és l’òrgan de govern que ha d’administrar, gestionar i atorgar les oportunes llicències d’activitat d’aquest àmbit territorial. És a dir, actua com un ajuntament, amb autonomia pròpia. La presidència del consorci recau en el Govern de la Generalitat, tot i que les decisions es prenen de forma trilateral, és a dir, de total acord amb els representants dels municipis de Salou i de Vila-seca.
Quan es va crear, fa 21 anys, es va establir que totes les decisions serien consensuades, tant si afectava a un municipi com a l’altre. Llavors, el projecte, es componia de diverses fases que giraven a l’entorn del parc temàtic. Aquest òrgan de govern havia de delimitar i aprovar els usos i serveis i els diferents plans urbanístics. En principi, no es tenia en compte a quin municipi pertanyia una o altra infraestructura, els acords s’entenien com a part d’un tot i el repartiment de la fiscalitat es va acordar que fos al 50% per a tots dos municipis.
L’obertura del parc temàtic, com es preveia, va suposar un gran impuls per al turisme de la Costa Daurada i per a l’economia de la zona. El conflicte que ara porta a disputa Salou té el seu origen en l’aprovació del pla urbanístic dels terrenys del consorci. Amb tota lògica es va aprovar distribuir diferents usos d’acord amb la idoneïtat dels terrenys. Tot es va aprovar de comú acord: els terrenys destinats a les activitats d’oci i els que es convertirien en zona urbanitzable. Tot es va aprovar amb el beneplàcit dels dos municipis i d’acord amb els estatuts del consorci. La zona urbanitzable va quedar fixada majoritàriament en terrenys de Salou, mentre que la resta de zones d’oci i serveis s’acordava situar-los als de Vila-seca.
Ara, Salou ha trencat la baralla i vol que els impostos que generin les empreses instal·lades en terrenys del seu municipi vagin a parar a les seves arques, a la qual cosa Vila-seca s’hi oposa.
Les raons que esgrimeix l’ajuntament vila-secà són lògiques. Els plans d’usos dels terrenys del consoci es van aprovar per unanimitat i d’acord amb els estatuts en vigor d’aquest òrgan de govern, sense tenir en compte a qui pertanyien els terrenys, ni la diferent fiscalitat que tindrien les activitats que s’anaven a crear. El consorci es va crear com un fons comú i de reequilibri del qual es beneficien tots a parts iguals. Per tant, Vila-seca no va posar cap objecció quan es va disposar que la major part de la zona urbanitzable s’ubiqués en terrenys del municipi de Salou. D’aquí el desacord actual, després de la postura intransigent de l’ajuntament de Salou.
Arribats a aquest punt que explica en part les claus del conflicte un es pregunta què hauria passat si el pla urbanístic s’hagués ubicat en terrenys de Vila-seca? Salou seguiria demanant la dissolució del consorci? Crec, sincerament, que no. Aquest problema no existiria en aquests moments.
Salou vol trencar la baralla a tota costa. Va esperar que vencés el termini de vint anys establert en el primer consorci i ara pretén un nou marc de relacions partint de la premissa del reconeixement del seu àmbit municipal per així assegurar-se la totalitat de la fiscalitat de la zona destinada a ús residencial i urbanístic.
Desconec qui assessora els responsables polítics de Salou. Està clar que aquest cas els assegura anualment uns bons ingressos a costa del consistori salouenc. Salta a la vista que a aquesta gent li importa molt poc que es pugui perdre la futura inversió de BCN World, si es produeix la dissolució del consorci. Intenten manipular l’opinió dels ciutadans amb informacions parcials i tendencioses, no els expliquen les veritables raons que sostenen el conflicte. Els responsables polítics municipals de Salou han creat un gran problema i ara, per pura tossuderia, no saben com afluixar la corda.
