La
tornada a la feina (és un dir) d’Ana Raspall està portant molta, però que molta
cua. Perquè malgrat que ja no és coordinadora d’Acció Social (ha tornat a
recuperar la seva anterior condició d’auxiliar administrativa) es nega a
abandonar el despatx que ocupava en funció del càrrec, i que es troba situat a
la primera planta de l’ajuntament. És a dir, compartint espai amb la crème de la crème de la municipalitat. Es nega a anar-se’n perquè,
sabedora dels molts enemics que en poc tempos s’ha guanyat, vol estar prop del
seu marit, el primer tinent d’alcalde, Mario García (PP), perquè, si cal, li cobreixi les
espatlles. I per descomptat encara vol menys que l’enviïn a la regidoria d’Acció
Social, que és on li pertoca, ubicada a l’edifici de l’antic ajuntament (on
també hi ha la Policia Local), ja que això representaria estar en contacte directe
amb el personal que ha putejat durant els darrers dos anys. El problema de on posar-la s’agreuja pel fet que, com a conseqüència del seu fort caràcter (eufemisme de “Vostè no sap amb qui està parlant” o “No saps la que t’espera”), al consistori ningú la vol tenir al costat. És mes, fugen de ella com si estigués empestada. D’aquí
que entre les solucions que es barregen per resoldre el problema que origina la
seva presència indesitjada hi ha la possibilitat que agafi un altre cop
la baixa. És a dir, que cobraria per no treballar (res de nou, d’altra banda). Per cert, els senyors de García no van ser els únics que la setmana passada
van estar a Disneyland París. Que potser va ser en baixar de Sulley que l’Ana es va fer mal i per això va aparèixer ahir a la feina duent un collar ortopèdic?
