Tinc
veïns nous. No se’ls veu, perquè s’han amagat al pis. Però hi són. Fa dos dies
que hi van arribar. Uns altres veïns, en canvi, han desaparegut. La dona de fer
feines els apuja la persiana al matí per donar un aire de normalitat. Però no hi són.
Qui més qui menys, tothom sap d’algú que no respecta l’obligat (i necessari) confinament. Els
primers dies hi havia por, però ara cada vegada se surt més. Com si res no ens hagués de passar. Els que en saben molt, d’aquestes ocupacions de segones residències, són els
veïns del cap de Salou. Allà, amb l’excusa de les vacances de la Setmana Santa,
la presència de forasters està esdevenint una altra epidèmia: la dels irresponsables i
inconscients que van a la seva, sense pensar en el mal que poden fer. Els veïns del barri
estan més que indignats. Tenen raó quan diuen que l’únic que s’aconsegueix amb
aquesta conducta egoista és escampar encara més el coronavirus. I estendre una
malaltia que encara no té aturador i que causa el pitjor dolor: el de l’ànima.
