Ahir, 23 d’abril, va ser Sant Jordi, i Catalunya va tornar a viure una nova explosió d’alegria, amb els llibres i les roses com a principals protagonistes. La celebració es va commemorar intensament arreu. A Vila-seca, per exemple, es van engalanar carrers amb escultures creades amb llibres en desús. Dies abans, s’havien organitzat presentacions de llibres d’autors reconeguts com a tast previ de la festa per antonomàsia de Catalunya. A Cambrils, el passeig del port es va omplir de parades on autors locals van signar les seves obres, amb un ambient que feia goig. A Salou, en canvi, no va passar res d’això. L’Ajuntament es va limitar a celebrar tan important diada amb activitats i tallers en línia... en línia amb els carallots que arriben a ser, els faltava afegir. És una desgràcia haver de patir un governant tan inepte com l’alcalde Pere Granados i la camarilla que l’envolta i afalaga. Com també és ben trist el nul paper dels partits de l’oposició (incloent-hi els que diuen que tant treballen pel país), que li segueixen el joc i el deixen fer. Sant Jordi, a més de la gran festa cívica del llibre i la rosa que és l’enveja del món, és també una data molt assenyalada per defensar i reivindicar Catalunya, la seva llengua i la seva cultura, cada vegada més diversificada. És també un gran aplec de convivència i retrobament. Res d’això va succeir a Salou. Els nostres polítics locals ens la van robar.
