La sorprenent victòria de Ciutadans a les eleccions catalanes del 2017 (imposades per Mariano Rajoy, i amb uns resultats que ni els mateixos Rivera boys esperaven) va insuflar als naranjitos uns ànims tan desbordats que els va fer perdre el sentit de la realitat.
El següent objectiu de la reconquesta que s’havien fixat era arrasar en les municipals del 2019 per demostrar que ells, en endavant, serien el partit únic. Per això la seva gran aposta en aquells comicis van ser Pere Lluís Huguet a Salou i Juan Carlos Romera a Cambrils. Confiaven a arrasar.
Amb el que no hi comptaven, però, és que aquella fora la seva primera patacada grossa (el partit començava a perdre adeptes, ja que els simpatitzants desertors del PSOE i PP tornaven a la cleda). A Salou, Huguet no només no va guanyar, sinó que la formació es va quedar igual que quatre anys abans. I amb Romera, el mateix a Cambrils, si fa no fa.
Ara tots dos aguanten en un partit en desbandada que acabarà desapareixent de mapa polític espanyol engolit pel PP. Romera, que es diu com el campechano, és el portaveu de Cs a l’Ajuntament cagarieres. I un dels quatre regidors de la formació taronja. Bé, en realitat tres, perquè una de les seves regidores (Patricia de Miguel) se’n va anar perquè la formació era, al seu entendre, poc bel·ligerant amb el sobiranisme.
Això sí, tots quatre han donat suport a la moció de censura que ha desbancat Camí Mendoza (ERC) de l’alcaldia per donar-la al trànsfuga Oliver Klein (NMC). En això sí que estan units. A diferència del fugat de la justícia (no parlo de Puigdemont, sinó de Joan Carles I), Romera no és tan trempat. Viu als afores (Vilafortuny) i no està integrat gens a la vida social cambrilenca. Nascut a Tarragona, és com si encara hi visqués. Ens trobem davant d’un foraster que, a sobre, es creu que Cambrils és seu.
Pel seu suport a la moció de censura, ara és regidor de Promoció Econòmica i Participació Ciutadana. Els mateixos càrrecs que tenia Oliver Klein amb Mendoza abans del cop d’estat municipal. A l’Huguet cambrilenc li queda un any i mig per trobar partit. Perquè amb Cs, en vies d’extinció, no hi té res a pelar. Com el campechano.
