La principal
raó de pes perquè el PSC es lliuri a Pere Granados (FUPS) i el situï com a cap
de llista en les pròximes municipals, malgrat no ser militant del partit, és
que, segons una enquesta encarregada per ells, els regidors socialistes estan
ben valorats pel conjunt de la població, però no prou per aconseguir
l’alcaldia. En canvi, amb Granados al capdavant, malgrat la fugida de vots que
es produiria, la batllia la tenen assegurada.
És a dir, el
que importa és guanyar, i a la merda la ideologia i els principis morals. I qui
no ho entengui, que desperti d’una puta vegada, que així és com va la política.
Que potser els polítics no ens menteixen constantment per entrar i, un cop
dins, si t’he vist, no me’n recordo?
Aquesta és
la tònica general. Però el PSC hauria de tenir en compte que Granados, per a desgràcia seva, s’escapa
de la normalitat. Perquè Granados, vagi a la llista que vagi, és ingovernable,
fa el que li rota i punt.
N’és una
prova les successives aliances amb CiU, PDECat i Junts; mai l’han pogut
controlar. I molt menys aturar.
Per si no
n’hi hagués prou, Granados tampoc és de fiar: va aconseguir ser alcalde el 2009
després de presentar una moció de censura contra el PSC. Amb la qual cosa dos
dels prohoms de l’agrupació socialista local aleshores a l’Ajuntament, els actuals regidors i socis de
Granados David González i Daniel López, van acabar al carrer (bé, aquest últim a l’oposició). On és la dignitat
del PSC? O el seu fort és abaixar-se els pantalons.
Hi ha més
precedents de la peculiar manera de ser de Granados: el 2011 va estar
involucrat en una compra de vots que el PSC va denunciar. Aquell mandat va
pactar també amb el PP repartir-se l’alcaldia per després dir-li al Mario
García: “Escolta, noi, que no pot ser. Que això de ser alcalde m’ha agradat i
gràcies pels serveis prestats!”.
També li va
fotre el partit a Esteve Ferran de la manera més traïdora, duent-se altres
regidors que si políticament eren alguna cosa (molt poca cosa, la veritat, com Granados
mateix) era gràcies a Ferran.
Granados és
autòcrata, desconfiat, no obeeix ningú. Enganya i busca la confrontació entre
els altres perquè si hi ha maror, peix en abundor. És narcisista i es considera
un déu, fins al punt que ningú no el pot reconvenir. I encara menys corregir.
Aquest és el
Granados amb qui ha pactat el PSC. Ja tindran temps de conèixer-lo, ja.
I se’n
penediran.
Però ja serà tard, perquè manarà ell.
