Al món hi ha força ciutats fantasma. Se les anomena així perquè han estat abandonades. Ja sigui per desastres provocats per la natura o per l’home. Per exemple, Prípiat (a sota), que va haver de ser desallotjada a correcuita el 1986 a causa de l’accident nuclear de Txernòbil.
O Ordos Kangbashi, ubicada a la Mongòlia interior i considerada la ciutat fantasma més gran del món. Havia d’allotjar 300.000 persones, però només hi van anar 70.000, les quals, en vista de l’èxit, van començar a marxar al cap de poc temps.
O Varosha, una destinació turística xipriota freqüentada en el seu temps per Elizabeth Taylor, Richard Burton, Raquel Welch i Brigitte Bardot, entre d’altres, i que està deshabitada després de la invasió turca del 1974.
Sense oblidar la italiana Craco, on un lliscament de terres va obligar els seus habitants a fugir de casa seva d’un dia per l’altre (ara s’aprofita com a escenari de pel·lícules).
La darrera ciutat fantasma a incorporar-se a la llista és Salou. Només cal passar per qualsevol carrer per comprovar l’estat d’abandó en què es troba la ciutat. En aquest cas, la causa del desastre no és la naturalesa, sinó de l’home.
Concretament, d’un home anomenat Pere Granados, la naturalesa del qual com a alcalde és una calamitat.
L’any vinent hi ha municipals. Ell es vol tornar a presentar. Però els ciutadans tenim l’oportunitat d’evitar que això passi. I que Salou deixi de ser la ciutat de mala mort que, per la seva culpa, és ara.
