Diuen que el temps és una magnitud física amb què es mesura la durada o la separació d’esdeveniments. I que gràcies a aquesta dimensió podem ordenar seqüències i establir un passat i un futur.
Això és així a tot arreu menys a Salou, on hi ha situacions que, aquí, no canvien i romanen immutables. Per exemple, amb la brossa que s’acumula als carrers.
Sigui de dia o de nit, Salou fot fàstic. I així dia rere dia, configurant una successió invariable on només hi ha cabuda el present que patim.
Atès que l’Ajuntament ens cobra (i molt) per un servei que no presta, quina és la solució? Ruth Troyano planteja deixar de pagar impostos.
Podria ser una molt bona alternativa, perquè el que és clar és que els nostres governants municipals ens estan robant.
A dalt, el carrer Major.
I així molts altres carrers del municipi. És igual a l’hora que hi vagis.
