Encara no és Setmana Santa i els temibles manyos ja han arribat a Salou. Encara són pocs, la seva presència és incipient, cert. Però és qüestió de dies (potser només d’hores) que els vegem arreu.
Arriben en grups i seguint una estratègia
molt definida: des d’ocupar la primera fila de la platja amb para-sols i tovalloles a les
set del matí perquè ningú no el prengui el lloc fins a queixar-se de com és de
cara l’ampolla de Font Vella als supermercats salouencs (“Estos catalanes… En
mi pueblo es más baratica, po eso me la traigo dallá”).
Es
mouen en bandada i saben el que busquen. Per exemple, l’Heraldo de
Aragón, que els retroalimenta amb la seva terra i els seus ancestres, els
primers exemplars del qual han aparegut ja avui a les llibreries del municipi.
Sí, és tan sols una avançada, el gruix de pumas està per caure. Però es fan notar. Més ben dit: sempre donen la nota.
A dalt, la platja del cap de Salou, on també pul·lulen, a la portada d’avui del seu diari.
