Al
marge de Pere Granados, que viu en campanya permanent i no dubta a utilitzar
colossals quantitats de diners públics en benefici de la seva imatge, ja que es
considera irreemplaçable, Marc Montagut és el primer candidat a l’alcaldia que
ha muntat la paradeta. A la cruïlla de la Via Roma amb el carrer Barcelona, en
un local que abans ocupaven uns pakistanesos, per ser més exactes.
La
botiga de cerveses de Montagut, o si més no això és el que fa pensar l’escenografia, és llampant, i aquest matí el candidat atenia qui s’hi acostava.
Marc
Montagut, que és el candidat d’Ara Pacte Local (la formació en què ha mutat
Centrem), va entrar a l’Ajuntament de Salou el 2003 per CiU. L’actual primer
tinent d’alcalde es va veure esquitxat per un escàndol relacionat amb una
compravenda molt beneficiosa d’uns terrenys per part d’Esteve Ferran fill, que
al final va quedar en no res. Però la cosa va arribar al jutjat. I se’n va parlar molt.
El
més curiós de la trajectòria política de Montagut és que mai no va voler ser
alcaldable de CiU, fins al punt que el candidat de CiU a les municipals del
2007 va ser l’independent Salvador Pellicé.
Dissortadament,
Pellicé no va arribar a ser alcalde per culpa de la moció de censura de Pere
Granados, que va obtenir l’alcaldia gràcies al vot trànsfuga de Montagut.
Des
de llavors Montagut sempre ha estat fidel escuder del d’Albox. Fins que aquest
s’ha passat ara al PSC i s’ha desentès del seu inseparable soci, el qual s’ha hagut de buscar la
vida com sigui per tal de sobreviure políticament.
El seu objectiu és aconseguir el 5% dels sufragis que el permetran ser regidor. En el supòsit que els obtingui (cosa que no serà gens fàcil, per això s’aboca tan aviat a promocionar-se), intentarà entrar a l’equip de govern del pròxim consistori per dues vies: una, oferint-se a Granados, si Sumem i el PSC guanyen amb claredat; dos, a qui convingui si Granados perd (millor dit, si aquest no suma prou).
Tant se val si la regidoria que li donen no és Urbanisme, l’important és entrar. I seguir vivint de la política, una dedicació que, com es veu, costa molt de deixar perquè el poble és el primer.
