El
reaparegut Esclafit (ara en format digital, res a veure amb el que era) va organitzar dimarts passat un sopar-debat entre els 12 candidats a
l’alcaldia de Salou a les eleccions municipals del 28 de maig.
A la
trobada van faltar quatre alcaldables: Sergio Susín (Cs), José Luís Ballesteros (Salou en Comú Podem), Sebastià Domínguez
(ERC) i Pere Granados (Sumem per Salou-PSC). L’absència del Sebas era perquè
Granados no hi anava. [Granados no participa en els debats electorals perquè
menysprea els seus rivals i perquè l’únic debat que ell entén és el dels plens
municipals, tallant la sessió quan no li agrada el que li retreuen.]
La
sorpresa del sopar-debat va ser que entre els presents hi havia Yeray Moreno,
número dos de la llista de Sumem, que no és candidat sinó llepaciris de Granados.
Al
principi es va pensar que Granados l’havia enviat perquè, com ja he dit,
ell no es barreja amb la púrria. Però tot apunta que Yeray es va presentar pel
seu compte. Ni ho sabien els del PSC ni tampoc ho sabia Granados, que, en
saber-ho, va començar a treure foc pels queixals.
Ja
m’imagino com devia anar la cosa:
—Que vingui immediatament Yeray!
—Sí,
bwana?
—Però
tu de què vas, cagó? Qui t’ha donat permís perquè vagis al debat?
—Cony,
Pere, però si he fet el que tu sempre fas: el que et surt dels ous. Tu ets el
meu gran mestre, el meu guia. Que potser no he fet bé, adorable líder?
—Tu
el que ets és un passerell, algú que encara té molt per aprendre i que mai no
serà capaç de dominar les males arts tan bé com jo. No t’adones que només hi
has d’anar si jo t’ho dic?
—Era
pel bé de la coalició, rei meu, per fer-nos més presents i visibles…
—Tu calla, que estic parlant jo! Ja parlaràs quan jo et doni permís. A veure, qui mana aquí?
—Sa
Majestat, per descomptat.
—Ha
de quedar molt clar que som un equip on el capità, l’entrenador i el president
del club soc jo. I si algú me la juga o em fot un gol, l’envio a la banqueta,
el degrado o el traspaso a un equip perdedor. Apa, digues-li a la Paelles que
vingui.
—No,
si us plau, no la posis davant meu a la llista, que s’ho té molt cregut.
—No,
home, no, si el que vull és que em porti un cafè. I tu m’escrius cent vegades a
la pissarra: “No ho tornaré a fer, altesa meva”. Cent cops. I amb bona lletra!
El que li ha passat a Yeray és força habitual entre els que volen volar alt amb poques hores de pràctiques: que te la fots. Tot i que qui més fort s’estossinarà el 28-M a la nit és el d’Albox, l’avió del qual ja cau en barrina.
Ai, quina hòstia que l’espera!
