Quan
la setmana passada el digital La República Checa va tancar d’un dia per
l’altre, ràpidament va començar a córrer el rumor que el seu fundador, el
periodista Ricard Checa, seria el nou director de comunicació de l’alcalde de
Salou, Pere Granados.
El
rumor (basat en l’estretíssima relació entre tots dos) s’ha confirmat i,
efectivament, Checa ha estat contractat per Granados com a assessor de premsa i
comunicació, un càrrec de confiança (és a dir, nomenat a dit) pel qual percebrà
38.100,01 euros bruts anuals. Tot això amb efectes del 17 de juny passat.
El
director de La República Checa s’ha guanyat la feina per mèrits propis. De fet,
fa molt de temps que semblava estar a sou de l’alcalde de Salou. Només calia
llegir els elogiosos articles que li dedicava a Granados, defensant-ho a capa i
espasa quan hi havia mala maror. I, de passada, atacant els seus rivals quan convenia.
Un sotmetiment al poder que s’hauria d’estudiar a les facultats de Ciències
de la Informació com allò que mai no ha de fer un periodista honest amb la
professió. Tret que vulguis dedicar-te a la premsa del cor, on la submissió
sovint voreja l’obscenitat.
Perquè,
diguem-ho clar, Granados no contracta periodistes, sinó titelles. Que són els
que després s’encarreguen de pressionar altres periodistes perquè publiquin o
no publiquin determinada cosa, fent de la censura i de la manipulació la seva
raó de ser.
Una
utilització perversa que fa uns dies va ser acreditada pel Col·legi de
Periodistes de Catalunya quan va premiar el gabinet de premsa de Granados amb la Petxina Tancada per les traves que posa els periodistes a l’hora
d’informar, exigint per avançat les preguntes i vetant redactors que no agraden
al d’Albox perquè pregunten massa.
A dalt, Ricard Checa entrevistant Granados. Bé, més que una presumpta entrevista sembla una baixada de pantalons. Ara la relació encara serà més estreta.
