Un
any abans de les municipals del 28 de maig passat, ERC i Junts van estudiar la
possibilitat de presentar-se a les eleccions amb una llista conjunta, però
després de diverses trobades el setembre passat els de Puigdemont van rebutjar
aquesta possibilitat.
L’objectiu
era unir forces per desbancar Pere Granados de l’alcaldia (alcalde gràcies a
Junts però candidat del PSC als comicis anteriors).
Encara
més: tant Sebastià Domínguez com Martina Fourrier, alcaldables d’ERC i Junts,
respectivament, estaven disposats a cedir el lloc a un candidat del gust dels
dos partits: Zacarías Henar, exregidor socialista (de quan el PSC no era, ni de
bon tros, el que és ara) i president d’Òmnium Tarragonès.
Però
les converses van durar poc. Segurament, per l’oberta rivalitat que mantenen
els dos partits en l’àmbit de la política catalana. Unes diferències que els ha
allunyat de la voluntat popular i han esdevingut la principal amenaça del
sobiranisme català.
Dit
d’una altra manera: novament es van anteposar els interessos de partit als de
Salou.
El 28 de maig passat, ERC va treure quatre regidors (els mateixos del 2019) però va perdre un centenar de vots. I Junts, la campanya electoral del qual va ser deplorable (per no dir inexistent), no va obtenir ni un representant, quan anant-hi plegats podien haver fet molt més.
