El
21 de desembre del 2017 es van celebrar per la via exprés (o del 155) eleccions
autonòmiques a Catalunya. El govern del PP, liderat llavors per Mariano Rajoy,
va decidir que calia corregir l’1 d’octubre independentista canviant el govern
de la Generalitat. Els comicis els van guanyar Cs, que gràcies a l’empenta
unionista (política, policial i judicial) va obtenir els millors resultats de
la seva història. Impensables fins aleshores.
El
2019 hi havia municipals i Cs va decidir que calia apostar fort també
en aquestes eleccions. Carlos Carrizosa, factòtum de Cs, va proposar a
l’advocat Pere Lluís Huguet ser l’alcaldable a Salou, amb la idea posada a
presidir també la Diputació de Tarragona.
L’alcalde
de Salou, Pere Granados, s’havia ofert als taronges, però aquests, sabedors que
no era un polític de fiar, li havien donat cop de porta.
El que
no s’esperava Cs és que el partit ja començava a anar de capa caiguda. I,
efectivament, un any i mig després, Cs només va aconseguir ser la quarta força
del consistori salouenc, després de Granados (que a manca d’una altra opció va
tornar a Junts), el PSC i ERC.
Huguet
es va passar quatre anys fastiguejat a l’oposició.
El
merescut enfonsament de Cs no va fer més que continuar. Fins a arribar a la
seva extinció (a aquestes generals ni tan sols s’hi ha presentat).
A
Huguet li va trucar aquesta ocasió el PP, el seu partit natural. I va acceptar
ser el candidat popular a la demarcació de Tarragona. Ara serà diputat a
Madrid. Jugarà ja en un altre nivell. En primera divisió.
Granados, en canvi, que sempre s’ha considerat més que ningú i ha menyspreat tots els polítics que no li seguien el joc (incloent-hi Huguet), continua com a alcalde de Salou. Mai no arribarà a més. Per molt que ara els faci la rosca al PSC. Sempre serà alcalde de segona regional.
