Els
repetits fracassos de Pere Granados per ser president del Patronat de Turisme
de la Diputació de Tarragona, primer amb CiU i després amb Junts, van empènyer
l’alcalde de Salou a nomenar-se a si mateix president del Patronat de Turisme
del municipi, ja que el càrrec depèn d’ell.
El
fet de ser una autoritat rellevant en el món del turisme és un somni mai fet
realitat de Granados. Perquè li permet tombar, gaudir de la bona vida amb
l’excusa dels viatges i presentar-se com un expert en la matèria. Tot i que no
té prou estudis que sustentin tanta altivesa. De fet, la manca de coneixements
la supleix pispant dades i opinions dels professionals. Xucla tota aquesta
informació, se la fa seva i després apareix ell com si fos una estrella. Això
no només passa en turisme, sinó en tot. Per exemple, quan diu collonades
del calibre que els integrants de les festes del rei Jaume, per “rigor històric”, es vestiran amb roba d’aquella època, i que l’ús dels mòbils estarà
prohibit, suposo, atès que al segle XIII encara no existien.
Reculem
una mica: Granados va intentar ser president del Patronat de la Diputació quan
Josep Poblet (CiU) era president de l’ens provincial. Però aquest, amb molta mà
esquerra, se’l va treure de sobre les vegades que el d’Albox ho va intentar.
Quan ERC va tenir la presidència de la Diputació també es va quedar amb un pam
de nas. Però esperava que ara, amb el PSC, la seva fantasia per fi es
compliria.
Però
no ha estat així. També el PSC ha passat d’ell, malgrat que aconseguir el
càrrec era una de les condicions no escrites de l’aliança electoral FUPS-PSC
(Sumem per Salou-PSC).
Amb
el que no comptava Granados era amb els mals resultats obtinguts a les
municipals del 28-M, que no només van fer perillar la seva entrada a la Diputació, sinó que han comportat una pèrdua de confiança que s’ha expressat
sent apartat novament del màxim òrgan rector sobre turisme a la corporació
provincial.
Sí,
a Salou mana Granados. Però fora d’aquí no és ningú. I cada vegada menys.
A dalt, un rubiales.
