Hi
ha diversos tipus d’amor. Cadascun amb les seves pròpies característiques. Per
exemple, l’amor a un mateix, on l’alcalde de Salou, Pere Granados, és el rei
indiscutible. Hi ha també l’amor paternofilial, que és el que senten pares i
fills sempre que hi hagi connexió i entesa mútua. Per exemple, en el cas de
Sebastià Domínguez i Granados, que més compenetració sembla impossible. O si més no, se’t cau la baba.
El
passional és un altre tipus d’amor. L’amor passional és el desig d’estar amb
l’altra persona. Normalment, és un desig sexual i d’atracció física, encara que
en alguns casos aquest amor entra en la categoria d’amor a un mateix si la teva
parella té una bona càmera fotogràfica.
Després
hi ha l’amor de compromís. És el que t’empeny a cuidar i donar suport a la teva
gent perquè et segueixi votant. És un amor que de vegades es canalitza en forma
de subvencions i despeses sumptuàries perquè escullin la teva papereta en les
municipals.
L’amor
no s’ha de confondre amb l’encaterinament, que es caracteritza per una passió
alta però sense intimitat ni compromís. És el d’arribar i moldre. Aquest és un
tipus d’amor que emergeix de forma sobtada i intensa, però que sol durar poc de
temps. Com per exemple, quan aconsegueixes que ERC baixi els pantalons per
entrar al govern local.
Un
amor que de seguida es descobreix que és un amor buit. Però com que paguen bé,
doncs endavant! L’amor buit es confon de vegades amb l’amor consumat. O l’amor
carnal: pim-pam i torno a ser alcalde!
No cal dir que de tots ells, l’amor romàntic és el més intens i es pot considerar, sens dubte, la força més poderosa de la naturalesa humana. El que és capaç de moure muntanyes i fins i fer-te sortir de l’armari. Només cal mirar, amb detall, la foto de dalt.
