Vaig
deixar de residir a Salou el 2004 per a viure a Turquia sense data determinada
de tornada. De sobte, el 2015 em va arribar una carta de La Caixa advertint-me
que l’Ajuntament havia emès una ordre d’embargament. Em va resultar estrany.
Vaig acudir a l’antiga gestoria on havent passat tant temps ja no constava res
meu, vaig consultar amb la meva persona de confiança i vaig anar a l’Ajuntament
per a assabentar-me’n. Es tractava de l’IAE corresponent als exercicis
2001-2002. Encara no sé com, en tancar la meva escola de dansa, d’alguna manera
s’havia traspaperat.
Durant
el 2003 vaig estar vivint en un altre habitatge de Salou i, encara que no
treballava ni tenia local, vaig regalar un show professional de nou persones al
Parc de Nadal. També vaig organitzar l’últim de tants festivals creats per la
ciutat, el Dansa-Lou en l’envelat de la Festa Major d’Hivern del 2004, amb els
bitllets d’avió comprats i les maletes llestes. Havent visitat el consistori
per a tots aquests tràmits artístics, a ningú se li va ocórrer avisar-me de
bona fe que passés per caixa i liquidés un impost pendent.
L’Ajuntament
va continuar enviant més cartes a l’adreça on ja no hi era. Així va passar el
temps fins al 2015. En la finestreta, vaig rebre la recriminació de què havia
d’haver informat que deixava el país i facilitat la meva nova adreça, ja que
les cartes constrenyent aquest pagament havien estat retornades. Comuniquen els
residents que marxen on van a viure? No.
De
tota manera i, segons la perícia dels inspectors de l’FBI, la CIA, la Interpol,
la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, així com els
serveis del padró i Hisenda, amb un DNI es troba una persona en altre municipi,
en el meu cas Cambrils i Mont-roig.
Encara
que tingués altre compte bancari, havia estat localitzable fiscalment sempre i
m’hagueren trobat.
Amb cada
any transcorregut sense saber res, es van sumar uns interessos i el que era una
quantitat petita va passar a una més seriosa de quatre xifres. L’assumpte es va
resoldre pagant, quan se’m va autoritzar a fer-ho.
Per
què no em van embargar el primer any o el sisè? No se m’ocorre altra cosa:
perquè la banca mai perd. Qui vegi usura és una persona maliciosa i perversa.
No
badeu, criatures, ara els aviso on soc fins i tot quan vaig al servei, no sigui
cas…
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.