Fa
anys vaig escriure una carta a un diari per a protestar contra l’ús
malbaratador de les dutxes de platja per esbandir matalassos i flotadors.
Llavors ningú es preocupava d’això. També vaig proposar prohibir la matança
indiscriminada dels petits crancs, petxines i peixets que els nens agafaven de
la vorera per endur-se’ls a l’apartament. Ja no vaig a platges on els nens
arrenquen la petita vida marina, però segur que continua passant.
Llavors
un dia, ens tallen l’aigua de les dutxes. A nosaltres, els residents.
Aquesta
setmana sortia una notícia que parlava de multar els veïns que deixen la brossa
fora dels contenidors. Bé, si la deixen fora és perquè els contenidors en
algunes cantonades no serveixen per arreplegar tot el que les cases necessiten
eliminar.
Quina
bogeria d’idea és que posin més contenidors o que multin els serveis de
subcontractes que no són prou eficients per recollir les quantitats que es
generen en temporada alta.
Els
assajos per alarma química de fa unes setmanes eren pura conya... “Quedeu-vos a
casa i amb les finestres tancades”, deien.
No
pretendran que la brossa, amb la calor, es podreixi a la cuina o el rebedor,
creant un conflicte sanitari. O sí?
En
tot cas, siguem veïns exemplars i no oblidem rentar-nos les mans, posar-nos gel
hidroalcohòlic, recuperar les velles mascaretes que tothom llençava en els
carros i els pàrquings dels supermercats i després ja podem seure al saló i
agafar la colera, la febre tifoidal o l’amebiasi còmodament.
L’efectiu
és castigar el contribuent que paga la recollida de brossa o, cosa que és el
mateix, un nou copago sanitari particular, per mala gestió de residus.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
