En
el fons el positivisme, és una faula.
Ningú
és negatiu. És realista.
Una
malaltia de nivell alt no permet positivisme. El metge no és positiu o negatiu,
el pronòstic i el diagnòstic si ho són.
Ningú
vol ser titllat de negatiu. En canvi, el realista ha de bregar amb aquest
estigma en una societat que sembla el món de Barbie i els seus peus perfectes
de silicona. Mateix patró per centenars de milers de persones.
Bona
setmana fantàstica, on a ningú li farà mal res, ni passarà una mala estona ni
tindrà un problema ni una discussió, perquè ho dic jo que soc molt positiva.
Crec
que el nostre nen interior ha sortit per a quedar-se. Tant de positivisme en
moments tan greus és sospitós per immadur i fantàstic. Part és una negació de
la realitat i això és cosa de nens encara que tinguin cinquanta anys.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
