L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat en una entrevista al Diario de Madrid que el seu partit “ha guanyat totes les eleccions a Salou des que ens vam segregar i ens vam convertir en municipi independent el 1989”. L’afirmació és certa si es fa referència a les sigles de FUPS, però deixa fora una part rellevant de la història política del municipi.
En efecte, FUPS ha estat la força més votada en totes les eleccions municipals des de la segregació de Salou. Ara bé, les primeres victòries van correspondre al FUPS de Ferran, liderat pel primer alcalde del municipi, Ferran, que va impulsar la creació del partit sota el nom de Ferran Units per Salou. Aquella formació va aconseguir àmplies majories absolutes i va dominar amb claredat, fins al 2007, la política salouenca.
Pere Granados no va formar part del projecte des de l’inici. Es va incorporar a FUPS l’any 1995 de la mà de Ferran i, cinc anys després, va acabar assumint pel darrere el control del partit. Ferran i Granados van acabar molt malament, i aquest va mantenir les sigles FUPS, tot i que en va modificar el significat, que va passar a ser Formació Unitat per Salou, conservant així unes sigles ja consolidades entre l’electorat.
Des d’aleshores, FUPS ha continuat sent la força més votada a Salou, però els resultats electorals ja no han reproduït les àmplies majories absolutes de l’etapa fundacional. De fet, Granados ha necessitat diferents pactes de govern per mantenir-se a l’alcaldia al llarg dels anys.
En diferents mandats ha governat gràcies a acords amb formacions com CiU, Junts, PP, PSC, o ERC, en funció de la composició del plenari. Aquesta dependència dels pactes contrasta amb les majories absolutes que va obtenir el FUPS original durant els primers anys del municipi.
Les declaracions de Granados al Diario de Madrid, per tant, reivindiquen l’hegemonia electoral de les sigles FUPS, però no fan referència al fet que el partit va néixer sota el lideratge de Ferran ni a l’evolució política posterior, marcada per una progressiva pèrdua de suport electoral que ha obligat el seu successor a cercar aliances desesperades per continuar governant.
