L’alcalde
de Salou, Pere Granados, va denunciar ahir la discriminació laboral, social,
econòmica i de gènere que pateixen les treballadores dels sectors de
l’hostaleria, la restauració i el comerç de la ciutat. Amb motiu del 8M,
Granados va fer una crida als empresaris turístics perquè garanteixin la
igualtat d’oportunitats, ja que, segons va dir, moltes vegades s’aprofiten de
la situació de vulnerabilitat d’aquest col·lectiu per explotar-los en diferents
àmbits.
“Les
dones solen rebre salaris més baixos que els homes, fins i tot quan ocupen
llocs similars. També se’ls assignen llocs de treball menys qualificats i amb
menys oportunitats de promoció, com ara el servei de neteja o recepció. A més,
són més propenses a tenir contractes temporals o a temps parcial, cosa que
limita la seva estabilitat laboral”.
Durant
el seu discurs, l’alcalde també va lamentar que les dones siguin objecte
d’assetjament laboral o sexual a la feina, i que hagin de fer front a la doble
càrrega de treball remunerat i tasques domèstiques, una situació que redueix
les seves oportunitats laborals.
Segons
Granados, aquesta bretxa de gènere també es reflecteix en el fet que les dones
són les primeres a perdre la feina en períodes de baixa demanda, sense tenir
accés a compensacions econòmiques dignes. “A Salou, els beneficis del sector
turístic sovint es concentren en mans dels propietaris i inversors, mentre que
els treballadors i treballadores han de dependre d’ajudes externes per
sobreviure. La patronal hauria de ser més conscient de l’explotació i pobresa
que genera”. (Font: I una merda va dir això!).
Efectivament,
res de tot el que s’ha escrit va dir ahir l’alcalde de Salou. El que va fer Granados amb
motiu del 8M va ser limitar-se a llegir un manifest genèric i organitzar una
caminada per les dones, ben lluny de l’esperit reivindicatiu i transformador
que caracteritza el 8M.
Dit d’una altra manera: en lloc de proposar mesures concretes per combatre les desigualtats de gènere, l’alcalde va centrar el seu discurs en la defensa de la família tradicional, una visió que no s’alinea amb les demandes principals del moviment feminista.
