El Cos Blanc del 2027 se celebrarà el dissabte 30 de gener, una setmana abans del que seria habitual. La justificació de l’Ajuntament és evitar que coincideixi amb el Carnaval i garantir una afluència més elevada de públic. Tanmateix, aquesta decisió planteja una qüestió que va més enllà de la logística o de les xifres d’assistència: fins a quin punt l’acte central d’una festa major ha d’adaptar-se al calendari d’altres celebracions?
El Cos Blanc és la festa més emblemàtica d’hivern, la que concentra l’atenció mediàtica i la participació ciutadana de generacions de salouencs. Precisament per això sorprèn que la seva data pugui modificar-se per motius d’oportunitat.
%20-%20Escalado%20(96%20%25).jpg)
És cert que aquest avançament ja s’ha fet altres vegades (per exemple, el 2016), però les festes majors haurien de ser inamovibles, encara que no estiguin associades a un patró específic. El pas dels anys ha consolidat el primer cap de setmana de febrer i això s’hauria de respectar, atès que la data forma part de la identitat local. Quan una celebració es mou per conveniència (com ara, atraure més gent), el missatge implícit és que la tradició és secundària davant del lluïment.
La paradoxa és encara més evident si es té en compte la relació entre el Cos Blanc i el Carnaval. El Cos Blanc, amb confeti, comparses i disfresses, ha acabat assumint bona part de les funcions que en altres poblacions corresponen al Carnaval. De fet, a Salou aquesta celebració pràcticament ha desaparegut del calendari festiu amb entitat pròpia. Per a molts veïns, el Cos Blanc ja és, en essència, el Carnaval salouenc.
Resulta, doncs, difícil entendre que es vulgui avançar precisament per evitar coincidir amb el Carnaval. És com si una població decidís avançar la seva festa major simplement per evitar coincidir amb un altre esdeveniment multitudinari.
A més, les festes majors no haurien de mesurar el seu èxit únicament pel nombre d’assistents. La seva funció principal és reforçar la cohesió social, preservar tradicions i oferir espais de participació col·lectiva, no pas fer una festa per als de fora. Quan el criteri determinant passa a ser la capacitat d’atraure visitants, la festa corre el risc de deixar de ser un element d’identitat col·lectiva per convertir-se en un producte d’aparador.
