Se’n parla poc, de la necessitat de confiar en l’instint. I, tanmateix, és aquí on moltes decisions troben la seva arrel. Forma part d’un procés intern que no sempre es pot explicar des de fora.
Fa poc, en una conversa, ho comentava a partir de la meva pròpia experiència. He pres decisions importants guiant-me per l’instint. No sempre han estat còmodes ni fàcils de justificar, però sí coherents amb aquest procés. Un amic ho va considerar arriscat. “Et pots equivocar”, em va dir, com si fos un argument definitiu.
I és clar que ens podem equivocar. L’instint no serveix per evitar l’error. Però tampoc no ho fa seguir consells de tercers. La diferència és una altra: aquests tercers no formen part del nostre procés ni assumeixen el que vingui després.
L’instint no s’explica. S’exerceix. No és infal·lible, però és vital.
Observeu la figuració al cinema: aquest etern paper secundari, sense veu, que simula parlar. És necessària, sí. Dona context, construeix un fons creïble, sosté l’escena. Però no decideix res. El que importa passa en el primer pla, no en la figuració. I quan intenta ocupar un altre lloc, l’artifici es fa evident.
Les opinions solen ser consells no sol·licitats que, per cortesia, integrem. En realitat, són figuració.
No pesa igual equivocar-se seguint un criteri propi que fer-ho des de la veu dels altres. L’error, quan és teu, té un lloc on assentar-se: s’entén, s’integra, fins i tot es pot transformar en alguna cosa útil. En canvi, quan un s’equivoca per no haver-se escoltat, el que queda no és només l’error, sinó una incomoditat més difícil de dir.
No defenso l’instint com una veritat absoluta. També es confon, també es contamina. Però té una cosa que els consells externs no tenen: pertany a qui decideix.
Hi ha qui en diu àngel de la guarda o sisè sentit. Jo en dic veu interior. No és infal·lible, però és nostra.
Al final, evitar l’error és una il·lusió. Decidir sempre implica incertesa. Jo, en aquest marge, ho tinc clar: prefereixo equivocar-me des de dins que encertar des de fora.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
