dijous, 23 d’abril del 2026

Salou celebra Sant Jordi amb més pena que glòria

 


A mesura que s’acostava el 23 d’abril, moltes ciutats del Camp de Tarragona han desplegat una programació literària cada cop més intensa, diversa i sostinguda en l’àmbit literari. Principalment, amb la presentació de novetats editorials pensades per apropar l’autor al lector. Però a Salou, un any més, la sensació és d’oportunitat perduda. 

La prèvia de Sant Jordi s’ha limitat pràcticament a la presentació d’un sol llibre: Pinta el Bestiari de Salou, d’Ainhoa Amigo, una proposta infantil que, tot i ser lloable, queda molt lluny del que s’espera d’un municipi amb aspiracions culturals. I que presumeix d’haver estat la Capital de la Cultura Catalana el 2025.


Les comparacions són odioses

La comparació amb els municipis veïns és inevitable i incòmoda. A Vila-seca, per exemple, la diada no és només un dia, sinó un cicle consolidat que comença setmanes abans. Des de finals de març, la ciutat veïna ha acollit presentacions de primer nivell com La segona vida de Ginebra Vern, d’Agnès Marquès, premi Ramon Llull 2026, o Memòria del cos, d’Àlex Susanna, en un acte que combinava literatura i música en directe. 

També hi han passat noms com el vila-secà Xavier Grasset, Vicenç Villatoro o Núria Cadenes, a més d’autors locals i literatura infantil. El resultat és una programació rica, transversal i amb capacitat d’atraure públics diversos.

Cambrils tampoc s’ha quedat enrere. En pocs dies ha encadenat presentacions com Micro Dramàtica, de l’exalcalde Robert Benaiges, La poesia secreta, de Manuel Vergara o L’Arbre de les papallones, d’Aleix Cort, a més d’activitats per als més petits i cicles dedicats a figures literàries com Sebastià Juan Arbó. 


Només el bestiari

I Salou? Més enllà de la iniciativa del bestiari —centrada, a més, en un públic molt concret—, el buit és notable, vergonyós. Sense autors ni presentacions de llibres, no hi ha hagut una aposta clara per la literatura com a eix cultural de ciutat. 

Tot plegat reforça la percepció que a Salou la cultura continua sent accessòria i subordinada al protagonisme d’uns polítics de pa i calbot.